Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Vall del Madriu-Perafita-Claror, patrimoni de la humanitat i cultural de la UNESCO

El seu paisatge és un testimoni de la forma de vida de muntanya, de la relació entre les persones i la seva terra i dels canvis que han patit l’economia i els sistemes socials.
Vall del Madriu-Perafita-Claror, patrimoni de la humanitat i cultural de la UNESCO.

La vall del Madriu-Perafita-Claror es troba al sud-est d'Andorra i es forma per una àrea de 4.247 hectàrees, distribuïdes entre les parròquies d'Encamp, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany. Això representa aproximadament el 10% del territori del Principat.

Els paisatges de la vall són una mostra de la vida a la muntanya i la interacció entre les persones i el seu entorn, així com de les transformacions que han tingut lloc en l'economia i les estructures socials al llarg del temps. Per aquests motius, la vall va ser protegida sota la Llei 9/2003 del Patrimoni Cultural d'Andorra i va ser designada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2004, reconeixent així el seu destacat valor sociològic i cultural. A més, el 2005, la vall va ser incorporada a l'Inventari General del Patrimoni Cultural com un Bé d'Interès Cultural en la categoria de paisatges culturals.

La Vall del Madriu-Perafita-Claror és un microcosmos summament representatiu de la manera com l'home ha aprofitat els recursos de les zones altes de la serralada dels Pirineus al llarg de mil·lennis, aprofitant els seus espectaculars paisatges de vessants escarpats i glaceres amb vastes praderies i abruptes valls boscoses. Aquests paisatges no només constitueixen testimonis dels canvis climàtics del planeta, sinó també dels avatars econòmics i dels sistemes socials dels seus habitants, així com de la perdurabilitat del pasturatge i de la puixança de la cultura muntanyosa. 

Tanmateix, a la vall es pot trobar, entre d'altres, diverses mostres de la construcció amb la tècnica de la pedra seca (cabanes de pastor, airbags, pletes, bancals, murs i camins empedrats) que expliquen com eren les activitats que es duien a terme als Pirineus: complexos agro-pastorals d'alta muntanya, centres agrícoles en zones de muntanya, un sistema de comunicació basat en una xarxa de senders parcialment pavimentats i els vestigis d'una activitat siderúrgica específica: la farga catalana.