'Savis. Lluny del silenci i de la queixa' de Josep Puigbó
Un altre modus operandi, amb més feina i més valor afegit, és atrevir-se a conversar amb gent de la cultura, acostumar l’espectador i motivar-lo per conèixer experiències viscudes per persones no tan populars però vitals si parlem d’història, investigació, art i literatura d’un territori en concret, a voltes històries curioses, però sempre interessants. Un programa precursor va ser “A fondo” emès des del 1976 fins el 1981, conduït pel periodista Joaquin Soler Serrano a la segona cadena quan a Espanya només hi havia dos canals de televisió.
Actualment, el canal 33 i la 2 de televisió espanyola segueixen acollint aquest tipus de programes, i en concret vull destacar el programa “Savis” conduït pel periodista Josep Puigbó. No destacaré tant la feina del conductor, que tampoc és fàcil, sinó la bona tria dels convidats. Darrerament he pogut veure Antoni Pitxot, director de la Fundació Gala-Salvador Dalí i antic company de Dalí, i just coincidint amb la seva mort, el torn del poeta Francesc Garriga, ànima de les trobades de poetes del restaurant l’Horiginal de Barcelona.
Les primeres entrevistes d’aquest programa es recullen en un llibre, que alguns qualificaran de mediàtic, que avui recomanem i que compta amb Jaume Aragall,Assumpció Balaguer, Jordi Bonet, Roser Capdevila, Lluís Duch, Josep Espar Ticó,Ramon Folch, Josep Fontana, Ricard Fornesa, Valentí Fuster, Teresa Juvé, Joan Margarit i Joan de Sagarra. He tingut la sort de veure l’entrevista a la Roser Capdevila, autora de Les Tres Bessones qui, entre anècdotes i vivències, em va aconseguir apropar al seu món de fantasia.
De “Savis” a Andorra també en tenim. A casa nostra el programa “Identitats” també ha fet possible conèixer amb més profunditat gent de la cultura i altres aspectes del país. Quasi una vintena de programes dedicats a Albert Salvadó, Antoni Morell, Casimir Arajol, etc., estan a la xarxa i els podem veure gratuïtament al web http://rtva.xiptv.cat/capitols?chapter%5Bchapter_tags%5D=identitats
Des d’aquesta humil tribuna animo Andorra Televisió a recopilar també en un llibre aquestes entrevistes per tal que la gent les pugui llegir i consultar passant pàgines, com fèiem abans.