S’enceta la intervenció arqueològica al primer dolmen documentat a Andorra situat al Cubil i datat del 2200 a.c.

Encamp, 30 de setembre de 2024.- Comença la intervenció sobre el fins ara Túmul del Cubil, amb la confirmació que es tracta del dolmen documentat més antic del país, datat del 2.200 a.c. Així ho ha constatat de primera mà la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, i la cònsol major d’Encamp, Laura Mas, que han visitat l’emplaçament acompanyats de tècnics del ministeri i del Comú i del director de l’excavació Josep Font. L’objectiu del projecte arqueològic que es divideix en dues fases, la primera de les quals, per poder determinar la datació prehistòrica de l’estructura, ja ha donat els seus fruits situant el dolmen cap al 2.200 a.c., data coincident amb altres estructures similars trobades als Pirineus. L’estudi també ha pogut determinar que hi havia un assentament prehistòric anterior datat de 2.700 a.c. aproximadament.

En la primera fase, iniciada aquest mes de setembre, es delimitarà i descobrirà l’espai que ocupa tota l’estructura tumular, ara ja classificada com a dolmen, d’uns 13 metres de diàmetre i 145 m^2. i s’aprofitarà per documentar gràficament (topogràficament i mitjançant un reportatge fotogràfic de detall i també aeri). Durant la segona fase, prevista per al 2025, s’excavarà la cambra sepulcral, les restes mobles (si se’n troben) i s’exhumaran per tal d’analitzar la recollida de dades i dur a terme un estudi del material ceràmic i antropològic extret. Al túmul del Cubil ja es va intervenir durant el 2019 fent sondejos per determinar l’abast de l’estructura, mentre es feien els treballs d’excavació i restauració de la ruta dels Orris, i per tant, la programació preveia l’excavació en extensió que és el que s’ha previst iniciar en aquesta campanya.

La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha assegurat que “aquestes intervencions permeten mostrar als ciutadans com vivien els nostres avantpassats” i ha afegit que tenen per objectiu “que coneguin d’on venim i com era la vida a la mitja i alta muntanya”. Bonell també ha destacat la col·laboració amb la resta d’institucions públiques per a la recuperació del nostre patrimoni cultural i natural.

La cònsol major d’Encamp, Laura Mas, ha recordat que des de l’inici del projecte, l’any 2014,  el comú d’Encamp i el Govern d’Andorra han invertit més de 500.000 euros en l’estudi, recuperació i valorització de la ruta del Orris, un patrimoni singular i únic al Pirineu amb l’objectiu “d’apropar aquesta història als nostres turistes i als nostres residents al país” i ha afegit que “aquesta ruta forma part de les activitats d‘estiu de la parròquia amb l’accés a través del Funicamp” que permet “ser atractius durant juliol i agost i rebre fins a 15.000 visitants”.

Durant les explicacions que ha dut a terme el director de l’excavació, Josep Font ha reiterat que “la trobada d’un assentament funerari en aquest indret reforça la idea de la vida en alta muntanya que representen els Orris i que des de fa anys s’està treballant per documentar”.

És per això que, també continuen les excavacions fetes a la campanya 2023 a l’Orri de l’Estany Forcat, una estructura agro-ramadera que va estar ocupada entre els segles XII i XIII, per tal d’obtenir més dades de l’ocupació de l’alta muntanya en aquests segles.

La durada prevista de les intervencions arqueològiques és de sis setmanes pel  jaciment del dolmen i una durada de quatre setmanes per la intervenció a l’Orri de l’Estany Forcat. Les dues intervencions arqueològiques s’han previst fer entre el setembre i novembre del 2024. El pressupost de la intervenció arqueològica del jaciment del Cubil és de 82.000 euros, mentre que el de la intervenció a l’Orri de l’Estany Forcat és de 38.000 euros. El pressupost total de 114.000 euros es financia a parts iguals entre el Ministeri de Cultura, Joventut i Esports i el Comú d’Encamp.

Aquestes intervencions formen part del projecte de la Ruta dels Orris, que porten conjuntament el Comú d’Encamp i el Govern Andorra a través del Departament de Patrimoni Cultural, sota la direcció del Sr. Josep Font Piqueras, de l’empresa Actium SL. Aquest projecte es du a terme des del 2014 i té per objecte d’estudi de l’ocupació de l’Alta Muntanya a la zona d’Encamp des de la prehistòria fins a l’actualitat, per poder esbrinar com va ser la ocupació de la zona i l’aprofitament de recursos naturals, les implicacions que a va suposar i poder definir una ruta cultural aprofitant els jaciments excavats sota la denominació de Ruta dels Orris d’Encamp.

Durant la visita d’avui també s’ha pogut veure els treballs de restauració al peu del vessant nord del Griu a més de 2.800 metres d’altitud de l’Orri d’Emportona, un extraordinari exemple dels antics orris andorrans, en el que roman plenament conservat i és reconeixible el conjunt d’estructures desenvolupades des d’època medieval i fins a les ocupacions recents.

Els treballs, que finalitzaran a l’octubre, han consistit en la restauració i recuperació únicament d’aquelles construccions que han estat completament excavades i que, per tant, són plenament conegudes i han estat documentades: les cabanes medieval, moderna i contemporània, que representen les parts principals de l’orri juntament amb la pleta i les munyideres. La pleta i la munyidera moderna són perfectament reconeixibles en l’orri i romanen notablement conservades, motiu pel qual actualment no requereixen cap actuació. La resta de construccions que han estat parcialment excavades no seran objecte de restauració o reintegració, malgrat que es deixaran visibles, ja que l’objectiu a Emportorna és mostrar l’evolució de les construccions.