Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Mediàtic?

Quan una persona escriu una novel·la i surt a la televisió, automàticament és mediàtica. Aquesta etiqueta, sovint pejorativa, pot restar per sempre més, o que a mesura d’anar aprenent ofici, l’escriptor esdevingui més important que el personatge televisiu.
Mediàtic?.

Mediàtic?

Strappo

Quan una persona escriu una novel·la i surt a la televisió, automàticament és mediàtica. Aquesta etiqueta, sovint pejorativa, pot restar per sempre més, o que a mesura d’anar aprenent ofici, l’escriptor esdevingui més important que el personatge televisiu. Aquest és el cas del protagonista d’avui, Martí Gironell.

No estem parlant d’un autor de grans figures retòriques, però sí d’un escriptor proper, que amb el temps va polint i depurant la seva tècnica. Amb un llenguatge planer ens porta on vol, en aquest cas als Pirineus en el context de l’espoli que es va realitzar a les esglésies romàniques pirinenques a principis del segle XX. Hi trobem els noms reals dels personatges que van fer de mitjancers perquè part dels murals romànics ara siguin en grans museus d’Estats Units i també els que van permetre que alguns retaules es quedessin a Catalunya. Com que l’acció passa al Pallars, l’autor aprofita per incorporar-hi receptes culinàries de plats locals, llegendes, entre les quals hi apareixen els menairons, i tota mena d’expressions del llenguatge popular d’aquelles terres.

Strappo, (estirada en italià) indica el nom de la tècnica, aplicada pels germans Stefanoni, també protagonistes del llibre, que serveix per retirar la pintura al fresc de les parets i impregnar-la en tela sense fer-la malbé.

El llibre, parlant de l’objecte en si, és una edició molt cuidada, la coberta té relleu i al principi de cada capítol hi ha una il·lustració en color provinent de les pintures murals de Santa Maria de Mur, escenari on passa quasi tota l’acció de la novel·la.

Vam tenir l’oportunitat de gaudir de la presentació d’aquest llibre a l’església de Santa Coloma d’Andorra la Vella, quin millor marc per parlar de les vicissituds de la creació d’aquesta molt bona novel·la, i clar exemple de l’espoli que comentava, doncs els seus frescos van estar quasi 80 anys en un museu de Berlín i foren comprats el 2007 de nou pel Govern d’Andorra.

La recomanació per a nens

Coincidència o connexió còsmica, aquest mateix abril i quasi presentat al mateix temps, a Andorra es va publicar el conte “Els germans Stefanoni”, de Marta Lopez Carvalho, arran de la iniciativa de la Universitat d’Andorra de difondre el millor treball del programa “Pinta’m un conte” que realitzen els alumnes de segon de Ciències de l’Educació. Els contes dels  estudiants han de comptar com a requisits que puguin ésser recursos didàctics i que ajudin els infants a conèixer la nostra història i estimar el patrimoni. En aquest cas, l’autora ens trasllada l’espoli a l’actualitat i ho transforma en un robatori dels frescs de l’església de Santa Coloma perpetrat pels germans Stefanoni, i tot i acabar en final feliç, ja que les pintures tornen a ser incorporades al seu lloc original, aconsegueix sobradament el propòsit de conscienciar els infants perquè estimin les arrels andorranes.