Maridatge de poesia i teatre

Explica’ns això de la poesia teatralitzada. En què consisteix?

La paraula poesia és feixuga per si sola, quan parlem d’aquest gènere literari ja ens ve al cap una lectura difícil d’entendre i complicada. ‘Instants previs’ no és una lectura ni un recital de poesia, és molt més. El Josep i jo ens aprenem de memòria els versos i mantenim una conversa entre els dos i això fa que sigui molt amè.

Tot i així, sembla complicada la interpretació, no?

No, gens, perquè hem escollit poesies que a nosaltres ens agraden moltíssim i ho expliquem amb un entusiasme que fa que tothom ho entengui, ja que nosaltres primer ja hem fet el treball de comprensió. A més, el públic sembla que ho entengui més pel sol fet de treure el paper de davant de la vista i dir-ho de memòria.

I com escolliu els poemes?

Primer vaig fer una selecció de les poesies que m’agradaven més i vaig quedar amb el Josep, i ell també en va preparar un recull, i entre tots dos vam construir la història amb poemes planers de Salvat Papasseit, Vicent Andrés Estellés, Ovidi Montllor, Roc Casagran, Joana Raspall, entre d’altres. Tot i així, l’espectacle comença amb un article del reconegut periodista Albert Om. Ens vam inspirar en ell i després vam anar enllaçant amb diferents poesies.

I ens pots avançar sobre quin tema tracta l’obra?

Com deia, l’article de l’Albert Om fa de fil conductor de l’obra i els poemes són de diferents temàtiques. N’hi ha que tracten de l’amor, de l’amistat, de la mort... És un sol viatge que et va portant a diferents llocs i l’espectador s’intenta trobar en les diferents situacions.

Ja heu interpretat l’obra en diverses ocasions, oi?

Sí, la vam estrenar el setembre del 2015 a Sabadell i des d’aleshores l’hem representat unes 10 vegades.

Per tant, experimentats. Quin ha estat el retorn de l’espectador?

Sempre molt positiu. Fins i tot vam fer una prova d’anar a un institut a representar-la. Davant d’un públic adolescent, que quan escolten parlar de poesia ja arronsen el nas, i van quedar sorpresos.

Més a nivell personal, com t’endinses en el món de la poesia?

La poesia durant molts anys ha estat com una amiga molt íntima. Quan tenia algun problema, en comptes de quedar amb una amiga per explicar-li i parlar-ne, doncs llegia poesia. Són escrits que parlen sobre sentiments i em sentia identificada. Tot i així, ja des de petita m’ha cridat l’atenció la poesia, m’agradava escriure rodolins. I és curiós, però quan estudiava batxillerat, una professora de literatura molt experta ens va explicar un poema de Miguel Hernández que es titula ‘La elegía a Ramon Sijé’ i em va apassionar.

Explica’ns la història.

Resulta que Miguel Hernández i Ramon Sijé eren dos amics i es van prometre que quan un dels dos morís, l’altre l’enterraria. Aquests dos artistes van discutir i Miguel Hernández es va assabentar de la mort de Ramon Sijé uns dies més tard. Arrel d’aquesta ràbia i dolor va escriure ‘La elegía a Ramon Sijé’. La història que em va explicar la professora em va encantar i em va fer interessar encara més per aquest gènere.