LLIBRE DE MERAVELLES / Vicent Andrés Estellés

Un petit tast, un fragment de ELS AMANTS

El nostre amor és un amor brusc i salvatge,

I tenim l’enyorança amarga de la terra,

d’anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,

que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs

El títol del recull, fa referència i homenatge a l’obra de Ramon Llull. A més de ser una crònica de la València de la postguerra, el Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés es pot llegir també com una guia de la ciutat d’abans contraposada al temps de 1984, quan l’escriu el poeta, fent-nos conèixer així la seua història i el seu espai físic en dos espais temporals. Com en altres llibres d’Estellés, en el Llibre de meravelles hi ha una voluntat de dir, de fer el llistat d’un lloc i d’un temps, cosa que es mostra, sobretot, en l’aparició constant dels noms de carrers de València.

El Llibre de meravelles és també una relectura d’alguns dels clàssics de la literatura catalana medieval, sobretot de poetes del Segle d’Or. Una relectura o un diàleg. La majoria dels poemes van encapçalats per un epígraf d’Ausiàs March (el més citat, no en va, ja que és un dels grans escriptors valencians de la història), de Jordi de Sant Jordi, de Jaume Roig, de Roís de Corella… També, de Pere March, de Joan Timoneda, d’alguns trobadors, com Guillem de Berguedà, d’Antoni Canals, d’Arnau de Vilanova, de Joan Batiste Anyés, d’Anselm Turmeda… Segons el professor Enric Iborra s’estableix així un diàleg entre el passat i el present literaris de la ciutat, que dóna profunditat i suggestió a la València del Llibre de meravelles. És un altre aspecte important d’aquest llibre: és també una guia i una relectura de la literatura catalana clàssica.