'La veritat sobre el cas Harry Quebert'
Per un costat hi ha els líders de vendes de best-sellers encapçalats per Marc Lévy o Guillaume Musso, dels quals existeixen algunes traduccions en català i castellà, i per altra autors a priori més “intel·lectuals” com Eric-Emmanuel Schmitt, Erik Orsenna, Michel Houellebecq, etc., i diferents premis, com el Goncourt, que no sempre són traduïts amb prou rapidesa.
En aquest cas, recomanarem un llibre que està entre dues aigües, o sigui, que podem dir que és best-seller pel nombre de vendes, però també que va guanyar el premi “Goncourt des lycéens”. Es tracta de “La veritat sobre el cas Harry Quebert”, la segona novel·la d’un autor jove suís escrita originalment en llengua francesa. No és un llibre nou, es va publicar en català i castellà l’estiu passat, però està tenint una molt bona acollida a les biblioteques andorranes. De fet, va obtenir un èxit sense precedents a la fira de Frankfurt de 2012, quan l’estand del llibre tenia més èxit que alguns estands d’editorials o de països sencers. Immediatament després de posar-se a la venda en llengua francesa va recollir nombroses sol·licituds per comprar-ne els drets amb altres llengües.
Quines són, doncs, les claus de l’èxit? D’una part, l’ambientació. L’autor, tot i no ser americà, ens recrea uns paisatges de la costa d’Estats Units absolutament semblants a la realitat. De l’altra, el ritme trepidant de novel·la policíaca barrejat amb elements escabrosos i combinant també diferents personatges en diferents èpoques, una fórmula utilitzada recentment per moltes novel·les d’èxit escrites en català.
Entrant més en detall, cal dir que el protagonista és un escriptor d’èxit que té la síndrome del paper en blanc, o manca d’inspiració, i que l’altre protagonista també és un escriptor, més veterà i professor, a la vegada conseller literari del primer. Tots es veuen involucrats en una desaparició que provocarà que anem veient retratats els protagonistes de l’obra i el lligam amb la persona desapareguda, si bé l’escriptor Joël Dicker juga amb nosaltres i ens proposa girs mestres inesperats en la narració.
Malgrat el que pugui semblar, s’empassa amb molta rapidesa.