'La metamorfosis de Kafka'; un gran clàssic del segle XX

En un acte per acolorir l’univers gris de Kafka i recordar aspectes de l’obra de l’escriptor he escrit un petit “homenatge més esperpèntic i menys kafkià” i he canviat la història en una versió molt personal. Espero que us agradi i, en tot cas, qualsevol semblança amb la versió original és pura coincidència.

Gregor Samsa revisitat

Un dia Josep K. es va despertar i s’havia convertit en un monstre, un monstre amb sis cames i cos d’escarabat, un monstre que tenia un pare autoritari, una mare i una germana i tots junts vivien a la Praga de principis del segle XX. El dia que Josep K. es va convertir en un monstre va anar igualment a treballar a la seva oficina grisa d’agent d’assegurances. El més sorprenent és que ningú va notar el canvi. Josep K. estava sorprès, si ni tan sols podia parlar i en canvi la gent el saludava com si no hagués passat res. El problema més greu, a part de l’aspecte, venia quan havia d’escriure a màquina, les seves extremitats li limitaven molt la mobilitat i trigava molt a fer la feina. En conseqüència, el van acomiadar.

Amb la indemnització, minsa tot cal dir-ho, es va comprar una gavardina i un barret, no perquè ningú li digués res, sinó per sentir-se més còmode; va agafar un tren amb la seva promesa i van anar a fer-se un tractament a un balneari de Karlovy Vary que tampoc quedava gaire lluny, amb l’objectiu de canviar, si més no, l’aparença externa de Josep K., ja que interiorment ell se sentia igual. Van reduir-li algunes extremitats i li van posar pròtesis per reforçar les que li havien deixat, tot i així aguantava molt poca estona dret. Una penúria notable era també el menjar, si no era ben podrit no li acabava d’agradar. No diguem ja el tema de les relacions sexuals amb la seva promesa, allò era tot un misteri, tot i que ella havia dit que el físic no era important, notava que estava canviat i feia una olor estranya,  a part que la pell se li havia endurit molt.

Quan, al cap d’uns mesos, van tornar a la seva Praga natal, tot havia canviat, ara tothom el mirava com el monstre en què s’havia convertit, ell no entenia què passava, ja que fins i tot les classes amb el logopeda li permetien ja articular algun so. Finalment se li va ocórrer una idea, va decidir fer-se escriptor i viure tancat en una habitació sense miralls ni finestres per no veure’s i no ser vist. El seu primer llibre començava així: “Un dia Josep K. es va despertar i s’havia convertit en un monstre...”