Jordi Arajol: “El culturisme no és anar al gimnàs i aixecar quatre pesos”

D’on et ve la passió per aquest esport? Qui et va introduir?

Vaig començar a fer culturisme amb 19 anys perquè estava molt prim, i vaig començar a anar al gimnàs per agafar pes. Vaig tenir la sort de trobar-me amb el Fino, un entrenador que havia competit a Espanya, i amb qui vaig començar a fer dietes i entrenaments per aconseguir els meus objectius d’agafar pes, que en un principi era passar dels 57 kg que pesava als 62 kg, però que amb el temps, van anar canviant.

Va ser així com vas focalitzar tots els teus esforços cap al culturisme?

Doncs no, perquè durant un temps, vaig estar també fent rugbi. El que passava és que la massa muscular que guanyava al gimnàs, la perdia en poc temps al camp. Fins que vaig decidir deixar el rugbi, perquè veia que no tindria gran trajectòria esportiva, i va ser aquí quan em vaig voler dedicar exclusivament al món del culturisme.

No tothom entén els sacrificis que comporta el món del culturisme. Ens ho expliques?

Depèn molt de la teva genètica i el teu metabolisme. Per exemple, el tema de la dieta és molt complex, perquè no només mengem pollastre i arròs, com la majoria de la gent pensa. La meva dieta, és quatre dies de pollastre, dos dies de carn vermella i un dia de peix, menjars amb molta proteïna. A més, hem de fer un àpat cada tres hores. És molt sofert! Perquè a més, la dieta varia quan has d’anar a fer una competició.  Pensa que l’entrenament és el 30% dels resultats, l’altre 70% és la dieta. El culturisme no és anar al gimnàs i aixecar quatre pesos.

A més, hi ha molta gent que no ho sap, però dins de la nostra dieta, també hem de beure cinc litres d’aigua al dia! Com més desenvolupada tens la musculatura, més aigua has de prendre al dia.

Com és un entrenament en el teu dia a dia?

Han de ser intensius. Entreno cada dia entre una hora i una hora i  mitja, de dilluns a divendres. Fas una sèrie, recuperes en 45 segons, i tornes a fer una altra sèrie. Jo entreno amb els cascos perquè ningú em molesti. És la meva manera d’abstreure’m i mantenir-me concentrat. A més, cada mes has de variar les teves rutines d’entrenament perquè el teu cos no s’acostumi. També fas entrenaments per trencar fibres (lentes, ràpides). Per això mengem tanta proteïna, perquè al trencar les fibres, si no menges proteïnes, el que fa el teu muscle és menjar-se a ell mateix.

Dins de la dieta, també feu suplementació.

Omega 3, 6 i 9, vitamina C, proteïna, suplements multivitamínics, aminoàcids, glutamina. La suplementació per a un esportista professional és molt cara. A més, quan agafem un refredat, com que els medicaments afecten el nostre rendiment, el que faig en el meu cas és prendre més grams de vitamina C.

El darrer campionat de França vas quedar segon en bodybuilding. Com es defineixen les categories en culturisme?

Al culturisme clàssic, es té en compte la teva alçada més un percentatge de pes. I al culturisme, està definida la categoria per pes, per simetria...

Què valoren els jutges en un campionat?

El primer que miren són les cames, la sequedat (que no estiguis aiguat, i tinguis la pell fina, definida sobre el muscle), els talls, i que sàpigues posar.  En el cas d’una competició, hi ha gent que està dos dies deshidratant-se per tenir la sequedat òptima, i passa molta set.

La preparació per als campionats, pel que expliques, físicament és dura.

I no només físicament, sinó que els canvis bruscos que fas en la teva dieta  afecten també al vessant psicològic de l’esportista. Perquè m’entenguis, abans de la competició fas una càrrega brutal de carbohidrats perquè el muscle llueixi, t’has de posar un tint per a donar brillantor i color al cos per contrastar-lo amb les llums de l’escenari i que es vegin definits els muscles, has de deshidratar-te. Els canvis de dieta influencien al ‘coco’, perquè et poden arribar a desorientar.

Quants culturistes hi ha al país?

Som tres, la Mònica Bernaus, el Ruben Rispal i jo. Ara s’està mirant de promoure una federació de culturisme d’Andorra. Per a nosaltres seria molt bo, per promoure l’esport i per poder presentar-nos representant el nostre país. Per exemple, podríem fer algun campionat a Encamp, perquè les instal·lacions les tenim!

El culturisme professional és un esport de difícil compaginació amb la vida laboral, no?

És gairebé impossible, depèn del sector on treballis. Però és complicat, perquè la nostra dieta ens marca que hem de menjar cada tres hores, i això a moltes feines no ho pots fer. Diríem que és un esport una mica elitista, perquè t’hi has de dedicar a temps complet. Per altra banda, la seva trajectòria professional, en anys, és molt llarga.

Quines metes et fixes per al futur?

Les metes sempre me les poso molt altes. Per molt difícil que pugui ser, la meta està a arribar al Mister Olympia. No pots posar-te metes molt petites, perquè, si no, no t’esforces com cal en la teva professió.  De moment, la pròxima competició serà el ‘GP des Pyrénnées’ a Rivesaltes, al mes de maig, en bodybuilding de menys de 90 kg.