Homenatge a les sufragistes amb la inauguració de l’exposició “Dones Clau per la història d’Andorra: Les sufragistes andorranes” visitable a Encamp fins al 6 de juny

Encamp va acollir ahir al vespre la inauguració de l’exposició “Dones clau per a la història d’Andorra: les sufragistes andorranes” que es podrà visitar a casa comuna fins al 6 de juny abans que comenci la itinerància per totes les parròquies andorranes.

Aquesta iniciativa artística impulsada per nou artistes de diferents generacions i disciplines com Montse Altimiras, Neus Mola, Joana Baygual, Mònica Armengol, Nuria Morcillo, Gemma Piera, Mercè Ciaurriz, Naiara Escabias i Maite Luque suposa una declaració de reconeixement i gratitud a aquelles dones que, amb coratge i perseverança, van transformar la realitat política i social d’Andorra.  

La cònsol major, Laura Mas va donar la benvinguda al nombrós públic assistent que no va voler perdre’s la inauguració d’una exposició carregada de simbolisme, reconeixement i reivindicació a través del món de l’art.

Mas va tenir un record per a les 9 sufragistes: Angelina Mas Boniquet, Maria Molné Armengol i, a títol pòstum, a Bonaventura Coma Riba, Concepció Naudí Areny, Joaquima Calvó Santuré, Montserrat Jordana Fiter, Paquita Mandicó Riberaygua, Joana Cerdà Cabanes i Carmen Noguer Enríquez i va assegurar que “encara avui tenim sostres de vidre que hem de trencar, però gràcies, Angelina, en nom de tot Encamp, per haver començat a esquerdar aquest sostre de vidre i gràcies a la resta de dones amb qui vàreu compartir la iniciativa de voler canviar les coses, no només amb el dret a vot sinó també amb molts altres aspectes socials i econòmics del nostre país”.

Mas va recordar que tot i l’assoliment del dret de vot i posteriorment el sufragi passiu als anys 70, la primera dona encampadana consellera comunal i la primera consellera general no arribarien fins a l’any 1992, essent Olga Areny l’elegida al comú i Maria Reig al Consell General, que no hi hauria la primera dona cònsol menor fins a l’any 2001, amb Esther París, i la primera cònsol major fins al 2019 i va recordar que “els drets després d’assolir-los cal continuar treballant per mantenir-los i exercir-los”.

Tant Mas, com totes les protagonistes de l’exposició, com tot el públic present van sumar-se al sentit reconeixement per a l’encampadana, Angelina Mas, una de les nou sufragistes. Angelina Mas va recordar amb primera persona aquest fet històric i va cloure el seu parlament insistint en la necessitat de continuar “no es tracta d’una revolució, es tracta de parlar i negociar, tant homes i com dones som éssers humans, i parlant i amb pocs nervis s’arriba més lluny, encara que es tardi una mica de temps, en aquell moment, ja ho sabíem que tardaríem temps, no ens vàrem fer pas il·lusions que arribaria de seguida”.

En nom de les 9 artistes, Naiara Escabias va fer entrega d’un ram de flors a Angelina Mas en agraïment a la fita aconseguida però també per l’ajuda durant tot el procés creatiu.

Maite Luque i Montse Altimiras, varen ser les encarregades d’explicar com es va gestar la idea i de realitzar, visiblement emocionades, els agraïments a totes les persones i entitats que han fet possible l’exposició i el llibre que l’acompanya. Luque va destacar l’ajuda dels familiars de les sufragistes, el ministeri de Cultura, Andorra Recerca i Innovació, Fundació Reig, l’Institut Andorrà de les Dones i els set comuns, així com una llarga llista de persones que han col·laborat en la recerca i en fer realitat aquest projecte i per la seva part Altimiras va reconèixer i agrair a Luque la voluntat de tirar endavant aquest projecte tot exercint pràcticament de comissaria de l’exposició.

Mònica Armengol, una de les artistes participants en l'exposició va assegurar que “és una responsabilitat formar part d’aquest col·lectiu d’artistes andorranes perquè estem donant a veure unes accions que varen fer les nostres avantpassades i, per tant, és un honor” i ha afegit que aquesta és una exposició “amb diferents generacions, amb diferents estils i maneres de veure i de treballar l’art”.

Neus Mola, una altra de les artistes que ha intervingut durant la inauguració ha afirmat que “hi ha una visió íntima i particular de cada artista” i ha destacat que “quan vàrem començar no sabíem que faríem cadascuna, i una vegada vist el resultat, hem vist que hi havia molta afinitat i un fil conductor en totes les nostres obres”. Mola ha clos assegurant que “L’art és una manera de donar veu, d’una manera més simbòlica, a les dones [sufragistes] que durant la història s’han mantingut en silenci i no s’han fet prou visibles, i amb l’art és una manera molt bona de reivindicar la seva figura i la seva gran gesta”.

Finalment Claudine Fabresse, va presentar el llibre que acompanya l’exposició, essent, per un costat un catàleg de la mateixa on s’explica el simbolisme i tècnica de cada peça, i per l’altre, essent el resultat del treball d’investigació fet a través dels testimonis orals i de la documentació, i que dona lloc a la història de les sufragistes andorranes. El llibre no està a la venda, però es podrà consultar a les biblioteques d’Encamp a partir d’avui mateix.