El públic ovaciona l’estrena de “Com pesa la terra” de l’Esbart Sant Romà d’Encamp

Encamp, 29 de novembre del 2025. L’Esbart Sant Romà d’Encamp ha estrenat aquesta tarda, amb èxit de públic, el nou espectacle "Com pesa la Terra”, que fusiona la dansa d’arrel amb la contemporània i que connecta emocions i memòria amb la voluntat d’invocar a la pertinença i de mantenir viu un llegat que cada cop costa més de sostenir.

El públic, prop de 800 entrades amb els dos passis programats per avui, ha ovacionat amb forà al cos principal de dansa de l’Esbart. Damunt de l’escenari han transmès, a través de la dansa i la música, perquè també n’hi havia en viu, la força de la pertinença i la tradició més arrelada. La capacitat interpretativa i les composicions individuals i col·lectives sumades al vestuari, creat expressament per l’ocasió i simbòlicament representatiu de l’arrelament amb la terra, han captivat al públic.

L’obra convida a reflexionar sobre el vincle amb el territori, la memòria col·lectiva i el pes emocional que comporta pertànyer a una terra que ens defineix, ens transforma i ens reclama i així ho han expressat els més de 20 ballarins que han actuat aquesta tarda i nit.

Joan Sans, conseller de Cultura, Infància i Joventut i ballarí de l’Esbart “És un espectacle que ens convida a reflexionar al voltant del pes de la terra amb la combinació de la dansa d’arrel que evoluciona cap a la contemporaneïtat”.

L’estrena ha comptat amb la presència de les autoritats comunals, els cònsols, Laura Mas i Xavier Fernàndez, així com els Síndics Generals, Carles Ensenyat i Sandra Codina. Els ministres de Cultura, Mònica Bonell i de Turisme i Comerç, Jordi Torres, entre altres autoritats com consellers generals i comunals tampoc s’han volgut perdre l’estrena de l’Esbart.

Com pesa la terra”: Arrels, sentiments i tradicions

La nova proposta escènica de l’Esbart Sant Romà està dirigida per Maribela Moreno i compta amb Fanny Llanos com a adjunta de direcció. “Com pesa la terra” rep el títol d’una cançó Pena Salada de Silvia Pérez Cruz, que evoca la densitat de sentiments com són les històries familiars, tradicions que es volen preservar malgrat les dificultats, les pèrdues i les esperances, i, segons paraules de la directora, “és un homenatge a la càrrega invisible que cadascú porta dins seu i a la bellesa de reconèixer-la en cada gest del cos”.

La peça combina gestos tradicionals amb llenguatges contemporanis, creant un diàleg entre el passat i el present, i parla de les dones que han sostingut la cultura, dels paisatges que ens han marcat, i de la necessitat de fer memòria a través del cos. Els moviments dels cossos exploren la gravetat com a símbol de responsabilitat, de memòria i de desig de llibertat.

La producció musical ha estat composada per Lluís Cartes i diversos autors on s’incorporen instruments de percussió com el pandero quadrat, els pitos i la pandereta, que connecten directament amb el patrimoni sonor popular, i que en alguns moments de l’espectacle han estat interpretats en viu pels mateixos ballarins.