Tot per fer - Ànima, 24è Festival de Titelles d'Andorra

Quan veiem una capsa de cartó precintada, sempre ens preguntem pel contingut i per les històries que ens podrien contar els seus objectes. Però poques vegades ens preguntem què passava mentre s'omplien aquelles caixes. Si les omplia una sola persona, si estava acompanyada, si discutien o estaven contents. Per què una cosa es conservava i la del costat es rebutjava? Per què aquell objecte en aquella caixa i no en una altra? Per què es triava un objecte per acompanyar a un altre (segurament) per a l'eternitat?

Això no és una història, és el que passa quan empaquetem una història. No és un precinte que tanca, sinó que obra. És aquella sensació que, quan acabem d'empaquetar-ho tot, encara ho tindrem TOT PER FER.