“Soc llençat i ja sé que hi ha obstacles, però mentre no em mati”

David, com decideixes participar en aquesta prova d’obstacles?

La veritat és que, des de fa 2 o 3 anys, m’he aficionat a fer esport i quan m’ho van proposar vaig pensar, per què no? Soc llençat i ja sé que hi ha obstacles, però mentre no em mati (riu).

Has participat mai en una cursa d’aquestes característiques?

No, mai m’havia sorgit aquesta oportunitat. És una aventura per mi i, si no ho proves, mai sabràs on estan els teus límits. Ja et dic, és un repte, si la puc acabar, al meu ritme, ja estaré content, jo no puc anar al ritme d’una persona normal.

Però fas esport normalment, no?

Sí, m’agrada practicar esport i dos cops per setmana vaig al gimnàs i faig peses, abdominals, trx i electroestimulació. A més, els cap de setmana vaig amb els companys de la Federació Andorrana d’Esports Adaptats (FADEA) a caminar per la muntanya i ens ho passem molt bé. Quan comences a practicar esport després no ho pots deixar.

A falta de dues setmanes de la prova, quins sentiments tens?

Doncs més que res li tinc respecte a la prova perquè no sé què em trobaré però no tinc por, sinó no ho faria. Per exemple, tinc por al paracaigudes o a la caiguda lliure però per això mai ho faria.

A l’hora de fer activitat física quines adversitats tenen les persones invidents?

En primer lloc, sempre has de fer esport acompanyat d’algú i, en segon lloc, nosaltres no veiem el que anem a fer, no sabem el risc que pot tenir i no ho sabem fins que no ho provem.