“No és una masterclass de sexe ni volem donar lliçons a ningú”

Coincidint amb el Dia de la Dona, aquest dimecres 8 de març a les 21.30 hores, a la sala de festes del Complex d’Encamp, Roger Pera i Sam Sànchez interpretaran ‘Orgasmes’ la comèdia més calenta de la temporada.

Després dels èxits aconseguit arreu, arribeu a Encamp.

Sí, hi arribem el 8 de març coincidint amb el Dia de la Dona per interpretar ‘Orgasmes’. Una obra que fa comèdia sobre les diferències entre els homes i les dones. De fet, parlem sobre el món de la parella, des d’Adam i Eva, fins a les relacions actuals. El sexe ha estat, durant molt temps, un tema tabú i abans només els homes gaudien dels orgasmes i les dones estaven en un segon terme però avui en dia la cosa ha canviat. Parlar sobre aquestes diferències i aquests comportaments i fer-ne comèdia sempre és bo. No és una ‘masterclass’ de sexe ni volem donar lliçons a ningú, però amb l’obra ‘Orgasmes’ ens riem de nosaltres mateixos.

Com es tracta el sexe damunt l’escenari?

Els actors que ho interpreten han de tenir molt bon rotllo, això és bàsic i has de treballar molt perquè al públic li sembli que ets una parella real. De fet, l’actriu, l’actor i el públic han de fer un treball en equip.

Per tant, podríem dir que és complicat interpretar ‘Orgasmes’?

De fet és la més complicada que he interpretat mai però com actor quan acabes un ‘bolo’ i veus que al públic li ha agradat, doncs això et dona un ‘gustasu’.

Després de més de 200 interpretacions de l’obra. Quina resposta acostuma a tenir el públic?

Està clar que sempre no pots agradar a tothom però aquesta obra és molt bona. De fet, des que es va estrenar l’hem anat polint molt i modificant. Per exemple, hem anat traient els conceptes que quedaven antics i masclistes. Així, l’espectador se sent identificat.

Quin tipus de públic acostuma a veure l’obra?

La veritat és que ve gent de totes les edats, et pots trobar a un grup de gent jove i una parella que celebren els 50 anys de casats i això costa molt que passi.

És difícil per a un actor tenir un públic tan divers?

No, però el que passa és que jo haig d’estar molt actiu i molt pendent del públic i sobretot els he d’escoltar molt bé. Els joves, a vegades, contesten respostes inesperades i com actor has de saber portar la resposta per on tu vols i reaccionar molt ràpid.

I canviant de tema. Actualment ja estàs treballant amb altres projectes?

Sí. Et dono una primícia, estic preparant amb el meu pare, el Joan Pera, una obra que farem plegats. Es dirà ‘Estimat fill’. Amb el pare havíem fet televisió i ràdio junts però encara no havíem pujat a l’escenari plegats. És una obra anglesa. La vam anar a veure a Londres i ens vam sentir molt identificats i vam començar a treballar-la.

I ja teniu data d’estrena?

Encara no. Hi estem treballant. Així que potser el proper Nadal o el següent, ja veurem.

Per la gent que no us coneix. Us assembleu el teu pare i tu?

Doncs jo sóc de l’escola del Joan Pera. Ell és un crack. El meu pare, només sortir a l’escenari, la gent ja riu. Algunes vegades quan he acabat la funció algun espectador m’ha vingut i m’ha dit: “M’has recordat molt al teu pare”. Suposo que els gens manen, jo sempre m’he volgut assemblar al Brad Pitt però cada vegada m’assemblo més al Joan Pera (Riu).

I ja per a acabar, com artista en quin moment et trobes?

Des dels 8 anys estic dins del món del teatre i he passat per molts moments. Quan era petit, tothom m’estimava molt, em deia que ho feia molt bé i anava a 170 quilòmetres per hora. Ara, estic en un moment que visc a 70 com a màxim. Vull veure el paisatge, abans a 170 no veia res.