“Els nens i els joves el que em diuen és que volen passar més temps amb els pares!”

Com va anar la xerrada?

Més que una xerrada, va ser una tertúlia. Primer vaig explicar les generalitats de les addiccions a les noves tecnologies (xarxes socials, Internet), i les tres fases; ús, abús i addicció.

Explica’ns cada fase

En la fase d’ús utilitzem les noves tecnologies per necessitat. Els joves fan servir les tauletes o els mòbils per trucar als pares o per estudiar. En aquesta fase, pots deixar d’utilitzar els dispositius a voluntat. En la fase d’abús ja comença a haver-hi un factor de plaer, i ja costa més deixar de fer servir el dispositiu. I en la fase addictiva, és quan no utilitzar el dispositiu et posa nerviós, tens sudoracions i et poses irritable.

Quina franja d’edat és la més susceptible de caure en la fase addictiva?

Doncs entre els 15 i els 30 anys, tot i que és fluctuant.

Has comentat que vau fer debat. Quina pregunta et va marcar més dels adults assistents?

Doncs hi ha una qüestió que és recurrent, i és què fer per evitar arribar a l’addicció.

I la resposta...

Amb els nens i els joves el que hem de fer és tenir més comunicació i estar més amb ells. Hi ha un terme que s’ha d’entendre perquè és molt important; hem de condicionar el temps.

Què vol dir?

Doncs que si els dies de festa ens dediquen a jugar amb els nostres fills, amb jocs que fomentin la cooperació en família (manualitats, jocs de taula, esports), i els hi posem unes pautes de treball a casa, com fer-se el llit, parar la taula, provoquem que no tinguin tant de temps per estar amb els mòbils i les tauletes.

I què no hem de fer mai?

Treure-li els dispositius, perquè aleshores els aïllem. Hem de reeducar envers la tecnologia. Pensa que els nens fan el que veuen a casa. Si els pares li donen els dispositius al nen perquè no molesti, perquè estan cansats després de tot un dia treballant, i ells estan mirant el mòbil sense parlar amb els seus fills (manca de comunicació), l’estem abocant a una possible addicció.

És una afirmació molt contundent...

Imagina’t a un jove de 15 anys amb temps lliure, amb els pares poc implicats, i que substitueix el desafecte amb Internet i les xarxes socials, perquè allà troba els seus amics, amb els qui pot parlar. Aquest és un camí cap a l’addicció.

I els joves, que et van demanar?

Els nens i els joves el que em diuen és que volen passar més temps amb els pares! Volen jugar amb els pares, busquen el seu afecte, que els acaronin, fer coses amb ells, com anar al cinema o jugar a bàsquet, o fer excursions. Les famílies han d’entendre que una màquina mai ha de substituir l’afecte.