Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El Ball de l'Ossa, Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO

La representació s'estima que es va iniciar a l'edat mitjana i se celebra sempre el dilluns de Carnaval.
El Ball de l'Ossa, Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.

El Ball de l'Ossa d'Encamp està considerat Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO des de l'any 2022. 

El 17è Comitè Intergovernamental del Patrimoni cultural immaterial de la UNESCO es va reunir a Rabat del 28 de novembre al 3 de desembre de l'any 2022 i va decidir inscriure les Festes de l'Os dels Pirineus a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial. La candidatura, presentada a la UNESCO per Andorra i impulsada conjuntament amb França, va ser favorable perquè, segons el Comitè, reunia els criteris de la Convenció del 2003 necessaris per a la inscripció, tenint en compte que les festes que en formen part tenen uns valors que promouen el diàleg entre les persones i el medi natural.

La decisió de la UNESCO va suposar el reconeixement internacional d'una expressió del patrimoni cultural immaterial del Pirineu i, alhora, implica la implementació de mesures de salvaguarda amb el paper actiu de les institucions i, molt especialment, dels actors que s'encarreguen de materialitzar, difondre i transmetre la festa a les generacions més joves.

Abans del reconeixement de la UNESCO, les Festes de l’Os havien estat inscrites per Andorra i França als respectius inventaris nacionals del patrimoni immaterial.


Un símbol de la relació entre l'home i la natura

La UNESCO destaca que aquestes les festes hivernals de l'Ossa són un símbol de la relació entre l’home i la natura en tant que celebracions que es fan en pobles i entre famílies diferents, amb un to de crítica social i sàtira.

També ressalta que, amb elements extrets de llegendes, aquestes comunitats han enriquit el seu patrimoni popular, dotant els balls d’una identitat singular amb llengua, música i dansa pròpies, cosa que els fa únics.

La representació d'Encamp parla obertament dels esdeveniments de l’any de manera festiva i plena de sarcasme. On l'ossa esdevé un símbol de les dificultats. Per tant, quan s'atrapa l’animal, en realitat s'està lluitant contra totes les circumstàncies i entrebancs que té la societat. I això s'aconsegueix treballant plegats, amb bon humor, amb l’enginy del poble i les eines que aquest ha desenvolupat.


Història del Ball de l'Ossa d'Encamp

És una representació tradicional que té lloc el Dilluns de Carnaval a la parròquia encampadana. L'acte s'estima que es va iniciar durant l'edat mitjana i, des de la dècada del 1950, segueix el guió 'Sícoris', escrit per Rossend Marsol.

L'actuació del ball comença amb l'arribada del Senyor i la Senyora en un cotxe tirat per cavalls, entren al camp i contracten els dallaires perquè dallin l'herba.

Els dallaires, dropos de mena, es van barallant entre ells, mentre el capatàs estova amb un bastó aquells que són més ganduls. Hi ha un moment de descans sota un pi on es reuneixen tots els dallaires i canten velles cançons populars com 'La desgràcia d'un pobre home' i 'Sega-me-la arran'.

Aleshores, apareix la Fregona dalt d'un burro, portant una cistella plena de menjar per alimentar els joves. No és un àpat qualsevol, ja que la Fregona té una manera molt peculiar de donar el berenar als dallaires. A més, els nois comencen a empaitar la Fregona, que es defensa com pot de les envestides.

De cop i volta, un bram ferotge atura en sec la gresca i apareix l'Ossa, que arriba al camp guiada per les olors del menjar. L'únic que vol és alimentar-se amb el que hi ha dins de la cistella. I un cop ha començat a gaudir dels aliments, arriben uns caçadors que, després d'una lluita amb l'animal, aconsegueixen abatre la fera a trets.

Finalment, arriben l'amo i la mestressa, que reparteixen en recompensa una bossa de sous als presents, mentre tots plegats entonen la cançó 'Eixa nit hem mort la ruca'.