Per aquesta segona edició, els vins escollits per al tast seran l’Escol i el Torb de Borda Sabaté de Sant Julià de Lòria. L’Escol és un vi monovarietal de Riesling, tant generós com enèrgic. Té una frescor, una mineralitat i una acidesa que sedueixen els sentits. Pel que fa al Torb, és un vi negre singular, amb identitat pròpia, una sorprenent potència aromàtica i una especial energia renovadora que és la viva imatge del terrer. Les varietats del Torb són Cornalin, Syrah i Merlot.

Complementaran la vetllada els músics andorrans Jordi Barceló, al piano, i la violoncel·lista Carolina Bartumeu, que han preparat peces inèdites per acompanyar el tast dels vins intentant crear un instant màgic.

L’activitat és gratuïta i està adreçada a majors de 18 anys. L’aforament està limitat a 25 assistents. Per poder realitzar l’activitat s’ha de fer reserva de plaça trucant a la Biblioteca Comunal d’Encamp al 732 704.

La narradora, actriu i titellaire, Assumpta Mercader, visitarà Encamp el pròxim dilluns 8 de maig per parlar del seu llibre ‘La dona que somiava Mariatxis’. Una obra on ha recopilat els 21 contes per adults que parlen de la societat en què vivim des d’una visió més divertida. Mercader en les seves històries fa servir la imaginació i les explica i provoca somriures agredolços als lectors i públic i destapa emocions.

A la presentació estaran presents els clubs de lectura de Sant Julià, de les Valls del Nord, de Canillo i d’Encamp, que ja fa dies que han preparat el llibre a les sessions que s’organitzen. A més, la presentació anirà acompanyada d’una guitarra elèctrica.

Els petits relats estan entrellaçats per parlar de les relacions personals i les reaccions que aquestes relacions provoquen. Aquest dilluns a la Biblioteca Comunal d’Encamp a les 20.30 hores tindreu el plaer de conèixer i conversar amb l’escriptora del llibre ‘La dona que somiava Mariatxis’, Assumpta Mercader.

La novel·la juvenil va adreçada a joves d’entre 12 i 18 anys però és apta per a tots els públics. L’estructura és senzilla i tracta sobre diferents temes com l’amor, l’humor, l’amistat i la família. Tot i així, amb aquesta obra l’autora volia posar en relleu els diferents tipus de violència que pateixen les dones. Així, Casanovas ha assegurat que “el masclisme és la xacra de la societat actual”. Abans la Laura treballava en una botiga de llaminadures, moltes vegades parlava amb adolescents i "quan m’explicaven que les seves parelles els controlaven a mi se’m posaven els pèls de punta", explica l’escriptora.

Fins aleshores, Laura Casanovas havia escrit contes curts però aquesta ha estat la seva primera aventura literària. Tot i així, actualment l’escriptora està treballant per preparar una novel·la per a adults sobre l’humor sentimental.

Per donar la benvinguda a l’acte, a les 10 del matí es llegirà el títol del llibre en diferents idiomes que es parlen a Andorra com el català, castellà, francès, àrab, hindi, filipí, alemany, portuguès, suec, suahili, japonès i rus. Els alumnes de l’Escola Andorrana de Primera Ensenyança d’Encamp seran els encarregats de començar a llegir, de les 10 a les 12 hores, i a la tarda seguiran els infants de l’Escola Francesa d’Encamp i els nens i nenes de l’Àrea de Jovent.

Per commemorar la Diada de Sant Jordi, el dia de la rosa i el llibre, tindrà lloc la Marató de Lectura. L’objectiu és posar a l’abast dels nens i nenes els mitjans per potenciar els hàbits lectors i la capacitat de gaudir de la lectura.

La sorpresa, el desconcert, la por i el caos sentimental que el van envair en saber el diagnòstic fatal, el van fer escriure ‘Arenes movedisses’, un dels llibres més bonics, emotius i paradoxalment plens de vida que s’han publicat darrerament.

‘Arenes movedisses’ són 67 apunts independents on l’autor va explicant tot allò que li ve al cap durant els mesos de convalescència. Records de moments distanciats en el temps, no necessàriament consecutius, que van marcar d’alguna manera la seva vida i que l’han convertit en l’home que és: dies d’escola, viatges, lectures... D’aquests retalls de passat neix un retrat de l’autor de carn i ossos i una reflexió sobre les grans preguntes de la vida:  l’esperança, la desesperança, com ens enfrontem a la malaltia, la por a la mort, en què creiem i per què...

Mankell reflexiona sobre el temps en tots els seus aspectes, es deixa captivar per la immensitat del temps planetari comparat amb la petitesa del temps humà i es pregunta què serà del planeta d’aquí milers d’anys, en les properes glaciacions.

“L’única cosa de la qual estic segur és d’haver sentit que el temps s’havia aturat. Com en un univers compacte i condensat, tot s’havia convertit en un punt en el qual no existia cap “aleshores” ni tampoc cap “després”, només aquell “ara”. Un ésser humà que s’aferrava a la vora d’un banc mortal de sorra que volia empassar-se’l”. Pàg. 32

‘Arenes movedisses’ és un text que fa emocionar, fa plorar i sobretot fa pensar. Un llibre que explica de manera commovedora i sincera el desgavell de sensacions a què s’enfronta una persona davant la por a la mort.

“La sensació que vaig experimentar va ser precisament aquesta, la por que em causaven les arenes movedisses. Em resistia que m’estiressin i se m’empassessin. La certesa paralitzant que tenia una malaltia greu i incurable. [...] Ni una sola vegada, que jo recordi, em vaig veure tan desesperat com per posar-me a plorar. Tampoc vaig cridar d’angoixa en cap moment. Va ser una lluita silenciosa per sobreviure a les arenes movedisses”. Pàg. 31

Tot i que llegim el llibre amb tristesa perquè sabem que Henning  Mankell no va poder superar la malaltia i va morir als 67 anys el dia 5 d’octubre del 2015, durant la lectura ens deixem endur per la seva esperança i el seu amor a la vida. El títol de l’últim capítol ens ho diu tot: ‘Que no ens robin mai l’alegria’.

El trobareu en llengua castellana a la Biblioteca Comunal del Pas de la Casa.

Més que el te, parlaríem de la cultura del te, que forma part de la meva vida quotidiana. Per a mi no és una simple beguda, és molt més, és un potenciador de l’equilibri mental i benestar. A més, a la Xina és considera una tradició vinculada a les celebracions socials.

Quan dius que forma part del teu dia a dia, què vols dir?

La veritat és que bec te durant tot el dia. Quan em llevo, per esmorzar prenc te vermell perquè em dona energia per començar amb forces el dia. A part, aclareix la ment i em permet afrontar el dia amb vitalitat. Llavors a mig matí, cap a les 10.30 hores, prenc te verd o blanc perquè és més suau i a més em dona equilibri i va bé per fer un descans de la feina i relaxar-me. Després, a l’hora de dinar, és el torn del te verd amb la flor de gessamí. Aquest tipus de te ajuda a fer la digestió. I a la tarda continuo amb el te blau o també anomenat ‘oolong’, que és un tipus de te semifermentat, un entremig entre el te verd i el te negre. Cap al tard, bec te ‘pu-erh’ per animar-me després de tot el dia de feina. A més, aquest darrer tipus ajuda a absorbir els greixos i regula el colesterol. I sopant, ja no bec teïna, però sí una infusió amb flor de camamilla.

Déu n’hi do. Tot un ritual. I per fer-ho bé, com s’ha de prendre el te?

Doncs sí, cada dia prenc uns quatre tes diferent. De fet, a casa en tinc més de 20 varietats. Quant a la manera de com beure el te, penso que s’ha de prendre sense res, ni sucre, ni llimona, ni llet ni res perquè si no, perd la seva essència i el seu gust original.

I en què consistirà el taller que faràs a les biblioteques encampadanes?

En primer lloc, explicaré com van ser els orígens del te, que ja us avanço que van ser a la Xina, el van difondre uns monjos budistes. A més també parlarem de quines propietats té, de les diferents varietats que trobem al mercat i dels mètodes d’elaboració, i també en farem una degustació.

Creus que la cultura europea està arrelada a la cultura del te?

Bé, els països asiàtics són per excel·lència els països on més es consumeix el te i de fet on pràcticament es produeix tot. Tot i així, sembla que els europeus també esteu començant amb la tendència del te.

I ja per acabar, a nivell personal, quina varietat és la teva preferida?

Doncs jo prefereixo el te verd. A part que el gust m’agrada molt, és diürètic.

Si voleu descobrir més coses sobre la cultura del te i us interessa aquest món, us esperem al taller de te. Recordeu que cal reservar la plaça trucant al 856 787 si voleu assistir al Pas de la Casa, o al 732 704 a Encamp.

Pel que fa a les categories estaran distribuïdes de la manera següent: benjamí, de 5 a 6 anys; aleví, de 7 a 10 anys; infantil, d’11 a 14 anys; juvenil de 15 a 17 anys i adults a partir dels 18 anys.

Els participants només hi poden concórrer amb dissenys de creació pròpia i inèdita per al certamen, lliurant una sola peça de 20 x 5 centímetres. El disseny caldrà acompanyar-lo del nom, el cognom, l’edat, el telèfon i la categoria a què es concorre. Si les dades no es poden incorporar al mateix punt de llibre, es pot presentar tot junt dins d’un sobre.

Els punts s’hauran de lliurar abans del dia 24 d’abril a les 20 hores a qualsevol de les biblioteques comunals de la parròquia d’Encamp. El lliurament de premis es farà el 2 de maig a les sis de la tarda a la biblioteca del Pas de la Casa i el 3 de maig, a la mateixa hora, a la biblioteca d’Encamp.

Els guanyadors de cada categoria tindran el punt de llibre imprès i un lot de llibres. Tots els dissenys presentats estaran exposats a les biblioteques comunals.

El-Bachiri ens parlarà del perfil de les persones addictes, però sobretot des del punt de vista de les addiccions a les tecnologies (xarxes socials, internet). Ens farà entendre com detectar un perfil d'una persona que comença a tenir una addicció, i ho tractarà des del punt de vista del no abús, incidint que les tecnologies per si són bones i necessàries, però que s’ha de trobar un punt de moderació i que mai han de ser substitutives de les relacions humanes.

El taller l'impartirà Andres i Wang Associats, i es basarà en una explicació i demostració de l'origen del te, de la seva classificació, del seu procés d'elaboració i dels utensilis per preparar-ho. En acabat, els participants podran fer una degustació de te.

El taller es repetirà a la Biblioteca Comunal d'Encamp el pròxim dijous 9 de març a les 19 hores. L'activitat és gratuïta i està limitada a 20 places per taller. Les persones interessades s'hauran d'adreçar a la Biblioteca Comunal del Pas de la Casa, trucant al 856 787, i a la Biblioteca Comunal d’Encamp, al telèfon 732 704.

Dotze relats

Sí. N’hi ha un que està basat en un fet real, la resta són imaginatius. El real tracta sobre un assassí en sèrie del segle XIX que violava les dones i les matava, i després es guardava el greix i el posava en un sac. De fet, d’aquí surt la llegenda de l’home del sac. La resta són imaginació pròpia; per exemple, n’hi ha un que explica com un gos és abandonat i mor, i després, en una altra vida, el gos torna amb la família que l’havia abandonat per protegir-la. En aquest cas, el gos demostra la noblesa.

Inspiració

El meu lloc d’inspiració és a casa meva. Per sort, visc amb vistes a la muntanya i la natura m’inspira molt.

Antologia de terror il·lustrada (Maria Pizarro)

Les il·lustracions de la Maria Pizarro criden molt l’atenció i a la vegada ajuden a interpretar la història. Si llegeixes pots seguir la història però les imatges fan que la ment vagi molt més enllà.

Poesia, terror...

La veritat és que no tinc un gènere definit però de fet el que més m’agrada és la fantasia heroica i èpica, i mai he publicat res d’aquest gènere en concret. Ara m’han encarregat un regal i sí que escriuré en aquest gènere. Sempre intento escriure sense influenciar-me i en el cas de la fantasia heroica em costa trobar alguna cosa original.

Futur

La intenció és poder-me dedicar professionalment a la literatura. De moment penso que anem pel bon camí. De fet, la darrera obra ambientada a Andorra ‘Proyecto Dante: Andorra’ va ser un èxit i amb només 15 dies ja va quedar exhaurida la primera edició. Esperem que ‘Sitra Ahra’ també sigui un èxit.

Punts de venda a Andorra

El llibre el trobareu disponible al servei de préstec de la Biblioteca Comunal d’Encamp i en venda a la llibreria La Puça.

Com va començar el Club de Lectura adult a Encamp?

A Encamp, el Club de Lectura adult el vam iniciar el 2007 i l’any següent ja va començar a funcionar amb regularitat i fins a l’actualitat. De fet, actualment n’hi ha cinc. El d’Encamp, Canillo, Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella i les Valls del Nord, que acull les parròquies d’Ordino i La Massana. En un país tan petit és un èxit que hi hagi tants clubs de lectura. Ajuda molt a dinamitzar la parròquia.

El Club de Lectura infantil ja el coneixem, explica’ns què és el Club de Lectura adult?

Penso que és una activitat que promou l’ús de la llengua catalana i al mateix temps gaudeixes de la lectura i ho comentes amb gent que hi entén. El fet de compartir la lectura amb altres persones és molt gratificant, ja que dues persones mai llegeixen el mateix llibre. Els llibres donen molt de si.

Quin perfil de gent hi ha al Club de Lectura?

Hi ha de tot. Sí que és veritat que podríem dir que hi ha més dones que homes. Actualment nosaltres som set, dels quals cinc són dones. Però hi ha de tot, venen periodistes, mestresses de casa, gent que es dedica al món de la ciència... El perfil és indiferent, el més important és que els agradi llegir.

Set persones. Deu n’hi do, no?

Doncs sí, la veritat és que està molt bé. Ara fa un temps que som els mateixos i som un grup molt dinàmic. Tot i així, quan ve algun escriptor, ja sigui andorrà o de fora del país, podem arribar a la cinquantena de persones de públic.

Quants escriptors us visiten a l’any?

Cada any ve un escriptor d’Andorra i un de fora del país. L’escollim entre tots els membres del Club de Lectura. Enguany, l’escriptor andorrà encara està per decidir, però de fora vindrà el Xavier Bosch.

Com escolliu els llibres?

Escollim la lectura entre tots. Discutim una estoneta i decidim quin llegir. Ens reunim aproximadament un cop al mes; en total, si es descompten les vacances, són unes nou trobades l’any. Ens ho passem bomba perquè cadascú ha llegit prèviament l’obra en la intimitat i després ho posem en comú: què volen dir, quin és el context, etc.

Quin és el gènere més sol·licitat o que més us agrada?

La veritat és que tenim absoluta preferència pels escriptors andorrans. I intentem que vinguin tots al Club de Lectura, de fet, a l’any hi ha dos o tres autors d’Andorra que ens visiten.

Quan recomanes un llibre a alguna persona, quins criteris utilitzes?

Per als amants de la lectura i els professionals del sector no és massa complicat assessorar sobre quin llibre llegir perquè domines el tema i coneixes el mercat. Però bàsicament prioritzes l’argument, l’originalitat i la forma. És a dir, observes la manera d’escriure, si és ric en metàfores, si és creatiu... La literatura és un art.

El que sí que els hi dic és que mínim es llegeixin fins a la pàgina 100 per decidir si el llibre els agrada o no, perquè a vegades és difícil situar-te i necessitem unes pàgines d’adaptació. Tot i així, els membres del Club de Lectura adult tenen la ment molt oberta i sempre estan predisposats a escoltar les recomanacions literàries i després escullen dins del gran ventall.

Com s’han de llegir els llibres?

En primer lloc podríem distingir dos tipus de llibres: els plans i els de nivell. Els plans són els que ràpidament veus com és la història i només cal aprofundir en els personatges per exprimir el màxim de suc al llibre. I els de nivell són els que només els bons lectors saben trobar altres lectures. Podríem dir que hi ha quatre nivells d’expertesa. Aquests lectors de qui parlo són els que hi troben més referències de les que sembla que hi hagi.

I per acabar, quin llibre esteu llegint actualment?

Doncs aquesta setmana hem comentat l’obra ‘Wilt’, de Tom Sharpe, que és una comèdia. Abans havíem llegit llibres més tristos, com ‘El ball de la vida’.

Els petits relats estan molt ben lligats i si entrem en les trames argumentals trobem contes més realistes, altres que succeeixen en espais urbans o grans magatzems prou coneguts, en pobles, ciutats, transports i situacions totalment inversemblants, sovint amb el punt de mira a les relacions personals i alguna en les relacions amb el nostre món interior, i les reaccions que aquestes relacions provoquen, a voltes viscerals a voltes calmades, mai deixen de sorprendre. I si parlem de tempos, contes que abasten moments i d’altres que contemplen vides senceres.

Intercalats sorprèn trobar-hi petites piulades, ‘tweets literaris’, si em permeteu la gosadia, on l’autora i experta en explicar contes per a nens i adults, aprofundeix en la paraula i el llenguatge i el pensa, es tracta d’autèntiques perles. Us en poso un exemple a mig camí entre el Haikú i el ‘Màrius Serra’.

-Tens son, Cèlia?

No, tinc cel, Sònia.

I va sortir volant.

L’autora, com deia, ve del món del conte, es defineix com a narradora, actriu i titellaire, ha publicat contes infantils i és veterana en l’art de contar contes als més petits i als grans. A la Biblioteca d’Encamp hem pogut gaudir del seu art amb els Contes de Gegants i amb els contes gòtics per adults de l’Edgar Allan Poe. I no només narrar, sinó actuar, sola o en companyia, expressar, crear contes i adaptar-ne és el que porta fent els darrers 25 anys. I es tractava de donar el pas a publicar contes d’adults, de la veu al paper. És el primer llibre però segur que n’hi haurà molts més. Si la voleu escoltar i conèixer amb persona la tindrem ben aviat a la Biblioteca d’Encamp explicant contes per a adults.

Molt fàcil, és un joc de tauler lingüístic, en què l’objectiu és acumular la màxima puntuació formant paraules fent servir fitxes que s’agafen a l’atzar. Hi ha versions del joc en més de 30 llengües, entre elles el català. Com a curiositat, el joc va ser creat per Alfred Mosher Butts, l’any 1938, un arquitecte de Nova York,  durant una època de forta crisi econòmica. En realitat, era una variant d’un joc de paraules que ell mateix havia inventat abans, anomenat Lexiko. Tots dos jocs tenien el mateix nombre de fitxes i la mateixa distribució de punts, ja que el creador havia calculat, a partir d’una anàlisi de freqüència,  les lletres que apareixien a la portada del ‘New York Times’. Al principi, el joc es deia Criss-Crosswords, amb un tauler de 15 x 15 caselles i semblava uns mots encreuats.

El dia 22 d’octubre se celebra el I Campionat Internacional d’Scrabble a Encamp. Tot i així ja s’havia fet anteriorment, oi?

Bé, de fet, des de fa quatre anys, en el marc del Dia internacional de les biblioteques, que es commemora el 24 d’octubre, celebràvem el Campionat d’Scrabble en català a Encamp i el Pas de la Casa. Però aquest any hem decidit obrir les fronteres i organitzem el primer Campionat Internacional amb la col·laboració de la Federació Catalana d’Scrabble en Català (FISC). Així, el 22 farem el campionat internacional d’Scrabble i el 24 organitzem el 5è campionat en l'àmbit nacional tant a Encamp com al Pas de la Casa.

Quanta gent espereu per a l’internacional?

Els altres anys hem sigut uns 15 o 20 i per al campionat internacional també esperem rebre sobre una vintena de participants.

Quins canvis suposa organitzar-ho a escala internacional?

El campionat l’organitzem amb col·laboració de la FISC i ens cedeixen una part del material que es necessita. A més normalment es feia durant la tarda del dia 24 d’octubre, però aquesta vegada començarà a les 10 del matí i s’allargarà fins a les 13 hores, i a la tarda es jugarà dues hores més i per això hem fet que sigui en dissabte perquè pugui venir més gent.

Com s’estructura el campionat?

Es faran cinc rondes d’1 contra 1 i els millors classificats aniran jugant contra els millors i els que van quedant per sota juguen contra els que van obtenint pitjors resultats. Cada jugador disposa de mitja hora per fer totes les tirades i en total la partida és d’una hora.

Què et va motivar a organitzar el campionat?

De petit jo ja hi jugava i aquí a la biblioteca tenim l’Scrabble en català. Penso que és un joc didàctic i és ideal per a totes les edats.

Hi pot participar tothom?

Al primer Campionat Internacional d’Scrabble en Català hi podran participar les persones majors de 16 anys i puntuaran per un rànquing de la FISC. I després, al cinquè campionat d’Encamp i el Pas de la Casa, que està previst pel 24 d’octubre, a les 18 hores es jugarà en categoria infantil tant a Encamp com al Pas de la Casa, i a les 20 hores al Pas es farà el d’adults.

Quin perfil de gent participa en aquests campionats?

La veritat és que hi ha de tot, hi ha bastant professor de català, però és un joc que té cabuda per a tothom. És una bona manera de conèixer més la nostra llengua i promoure l’ús del català.

Ens pots avançar si fareu alguna cosa especial per celebrar el campionat internacional?

Sí, a banda dels premis al primer i el segon classificat, hi haurà el premi per al millor encampadà i hem creat un altre premi. En aquests tipus de campionats es donen premis, per exemple, a la millor puntuació a la paraula que contingui la lletra “ç”. Nosaltres hem pensat que fent-se a Andorra podríem fer un premi relacionat amb el nostre país. Així, es donarà un premi a la paraula amb més punts que sigui de la temàtica ‘fauna andorrana’.

Com per exemple?

Ós, trencalòs, escurçó i... no vull donar més pistes!

Com quasi sempre en aquest gènere, hi trobem el policia antiheroi, el comissari Salvo Montalbano, gran encert de l’escriptor a posar el cognom del seu detectiu protagonista en homenatge a l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán.

Una altra característica personalíssima és l’espai, en aquest cas la ciutat de Vígata, fictícia però que podríem situar entre Ragusa, Scicli, Marina de Ragusa, Porto Empedocle, aquesta darrera localitat de naixement d’Andrea Camilleri, que actualment viu a Roma. En canvi ens parla sovint de ciutats reals com Palerm, Trapani o localitzacions com les petites illes prop de Trapani.

Els col·laboradors són un altre punt fort de les novel·les del comissari, a la comissaria hi passegen un ventall d’estereotips humans, i el més còmic és l’agent Catarella. També hi té un paper destacat el subcomissari Augello, personalitat que fa de contrapunt i que ajuda a reflexionar Montalbano, que és a voltes de sang calenta i visceral. Un altre personatge és el questor, menys simpàtic que els anteriors, que representa l’exigència i l’administració i posa sota pressió al protagonista.

Camilleri, gat vell en l’ofici d’escriure, fa concessions que ens serveixen per entendre la societat siciliana, gastronòmiques en molts casos, descripcions de plats de menjar, en especial peix, costums, en el darrer llibre ‘L’altro capo del filo’ s’esplaia descrivint l’origen d’una tela de cotó durant unes pàgines i barrejant elements socials reals com la crisi d’immigració que està patint tot Europa i especialment el sud.

També és especial la relació de parella del protagonista, del qual se’n podrien treure conclusions més enllà del que pròpiament seria literari: a la darrera novel·la, per exemple, només parlen per telèfon.

A la Biblioteca d’Encamp hi trobareu força llibres de Camilleri, no només del seu detectiu Montalbano, del que ja porta escrites 32 novel·les, també altres històries detectivesques que no formen part de la sèrie, algun assaig, i una novel·la plena de fantasies i metàfores que considero deliciosa: ‘El beso de la sirena’, disponible també a la Biblioteca d’Encamp.

Pel que fa al reglament del Campionat Internacional, se seguirà el vigent de la Federació Catalana de Scrabble i les partides seran sempre contra un sol oponent.

D’altra banda, dilluns 24 d’octubre se celebrarà la cinquena edició del Campionat de Scrabble en català que tindrà lloc a les biblioteques comunals, que comptarà amb una categoria d’infants fins a 15 anys, que jugaran a partir de les sis de la tarda, i amb una categoria d’adults a partir de 16 anys, que començaran a competir a partir de les vuit del vespre. Pel que fa als adults, la competició només tindrà lloc al Pas de la Casa.

La inscripció, que és gratuïta, està limitada a un màxim de 50 participants per vila i categoria i s’ha de formalitzar a les biblioteques comunals.

Pel que fa al reglament de la cinquena edició del Campionat de Scrabble, se seguirà el vigent de la Federació Catalana de Scrabble. D’altra banda, segons el nombre de participants que hi hagi inscrits, es jugaran partides contra un, dos o tres oponents.

En relació als premis, que es donaran el mateix dia dels campionats, els guanyadors de cada vila de la categoria d’adults s’emportaran un Ipad mini per al primer classificat i un joc de Scrabble per al segon. Pel que fa als infants, el primer classificat s’emportarà un Ipod i el segon un joc de Scrabble. Tanmateix, es donaran dos guardons especials al Campionat Internacional, un al millor jugador d’Encamp i un altre al participant que faci la paraula amb més puntuació que pertanyi al vocabulari de la fauna autòctona andorrana.

Les narracions s’han de presentar en un sobre tancat amb el títol del treball, que al seu torn contindrà un sobre més petit amb les dades personals de l’autor (nom i cognoms, edat, adreça i parròquia, telèfon i correu electrònic). Els treballs s’hauran d’entregar al Departament de Cultura, al carrer de la Valireta número 2, a la Biblioteca Comunal d’Encamp, al passeig de l’Alguer s/n, a la Biblioteca Comunal del Pas de la Casa, a l’avinguda del Consell General s/n, o bé per correu electrònic a biblioteca@encamp.ad, adjuntant dos arxius, un amb l’arxiu del treball, i l'altre, amb les dades del participant (nom i cognoms, edat, adreça i parròquia, telèfon i correu electrònic).

Totes les obres seran publicades al web i a les xarxes socials del Comú d’Encamp i tothom qui ho desitgi podrà valorar i puntuar les obres. Aquests vots tindran un percentatge del vot final juntament amb el del jurat, que el formen tècnics del Comú i personalitats en l’àmbit cultural, com els escriptors catalans Iñaki Rubio i Care Santos.

Els guardons per a la modalitat escrita seran un lot de llibres per al primer i al segon premi infantil. Els joves seran premiats amb un IPAD Mini i un lot de llibres per al primer premi i un lector de llibres digitals (ebook) i un lot de llibres per al segon. Finalment, en la categoria d’adults, hi haurà un primer premi de 400 euros i un segon de 250 euros. Pel que fa a la modalitat de vídeo, hi haurà un únic premi de 350 euros.

El termini d’admissió dels treballs finalitza el 31 d’octubre i el lliurament de premis tindrà lloc el 15 de novembre a les 19 hores a la Biblioteca Comunal d’Encamp.

El Bachiri, nascut fa 38 anys a Nador, al Marroc, va arribar al Principat d'Andorra a l'edat de dos anys. Llicenciat en Psicologia per la UNED, té com a passions viatjar i practicar esport cada dia.

En aquest primera aventura literària, El Bachiri ens presenta un llibre classificat dins del gènere de la narrativa d'autoajuda, on ens parla de la microeconomia entesa des d'un punt de vista personal i familiar de la llar. El Bachiri ens explica com estalviar per arribar en bones condicions econòmiques a la jubilació, sense que això repercuteixi en el nostre estat d'ànim i portant un ritme de vida amb què cobrim les necessitats.

A la primera part del llibre, dedicada al concepte de l'estalvi, l'autor no ens proposa cap solució miraculosa, però ens ajuda a fixar-nos en què no fem bé quan ens queixem que estalviar és impossible.

En la segona part de l'obra, ens trobem amb el concepte de la felicitat en què. Arran de les seves experiències i observacions en viatges, l'autor ens ofereix un seguit de teories des d'un vessant psicològic, de com ens comportem davant de certes situacions, sempre dins del tema central de l'estalvi.

Passat el temps, va viatjar a Europa amb una ONG. Actualment, la Nàdia viu amb els seus pares adoptius a Badalona, ciutat a la que va arribar al 2006 per rebre tractament mèdic per pal·liar els efectes que les ferides van deixar en el seu rostre. Activa i emprenedora, té diversos projectes en ment, com ara estudiar a la Universitat i ajudar el seu país amb tots els mitjans al seu abast. Mentrestant, estudia català, informàtica, integració social i matèries que tenen a veure amb  la qualitat del treball de les ONG.

Entrevista realitzada a la Nadia  (a la Biblioteca Sant Roc de Badalona) en el capítol “La superació” del programa del Canal 33 “Dones”  emès el 9 de juny de 2015:

Aquest llibre no és una guia, ni una taula de manaments, ni una llista de consells del que s’ha de fer i del que no, per arribar a ser un emprenedor d’èxit. Però està escrit pensant en tots els que en algun moment s’han plantejat emprendre un negoci, fer un canvi en la seva orientació professional o fer de la seva passió la seva forma de viure, i amb l’únic desig d’ajudar i de fer reflexionar abans de prendre la decisió de fer el salt.

L’objectiu de la Susana Ginesta, és compartir les seves experiències personals i com el que va viure i aprendre a les “Súper Jornadas para Mini Emprendedores” (SJME), van ser el punt de partida per començar a perseguir el seu somni.

Com vaig aprendre que mai no és tard per emprendre, és un exemple de que quan algú troba la seva passió, aconsegueix atrapar-la i lluitar per ella, els somnis es fan realitat.

L'aurtora: Susana Ginesta (Barcelona, 1964) és una dona inquieta i apassionada que no recorda quan va ser la primera vegada que es va enfrontar a un foli en blanc. Mare de dos fills i dedicada professionalment a altres tasques no ha deixat mai d’escriure perquè “per mi és una necessitat”.

Després de molts anys acumulant contes, relats i altres escrits, sense plantejar-se que sortissin a la llum, als seus 50 anys ha pres la decisió de fer realitat el seu somni: publicar el seu primer llibre: Com vaig aprendre que mai no és tard per emprendre.
Andorrana d’adopció, apassionada de la natura, del món handmade i sobretot de sentir-se útil ajudant els altres. Beu cafè americà a totes hores i encomana la seva energia per allà on va.

Creu d’una manera ferma que la vida és per gaudir-la i que la insatisfacció està en nosaltres per fer-nos canviar les coses. Amb aquest primer llibre té el desig de que molts altres s’atreveixin a donar el pas i apostar per la seva passió.

Els participants només hi poden concórrer amb dissenys que hagin confeccionat ells mateixos i de forma inèdita per al certamen, amb unes dimensions de 20 x 5 cm. La temàtica dels originals és lliure, igual que el material amb què s’elabori. El disseny caldrà acompanyar-lo del nom, el cognom, l’edat, el telèfon i la categoria a què es concorre. Si les dades no es poden incorporar al mateix punt de llibre, es pot presentar tot junt dins d’un sobre.

Les obres cal portar-les o bé a la Biblioteca Comunal d’Encamp o bé a la del Pas de la Casa. El termini per fer-ho s’exhaureix el 15 d’abril a les 20 hores. Els lliuraments de premis es faran el 20 d’abril a les 18.30 h en el cas d’Encamp i el dia 21 a la mateixa hora, pel que fa al Pas de la Casa. Tots els dissenys participants al concurs s’exposaran a les biblioteques.

En aquest primera aventura literària, El Bachiri ens presenta un llibre classificat dins del gènere de la narrativa d'autoajuda, on ens parla de la microeconomia entesa des d'un punt de vista personal i familiar de la llar. El Bachiri ens explica com estalviar per arribar en bones condicions econòmiques a la jubilació, sense que això repercuteixi en el nostre estat d'ànim i portant un ritme de vida amb què cobrim les necessitats.

A la primera part del llibre, dedicada al concepte de l'estalvi, l'autor no ens proposa cap solució miraculosa, però ens ajuda a fixar-nos en què no fem bé quan ens queixem que estalviar és impossible.

En la segona part de l'obra, ens trobem amb el concepte de la felicitat en què. Arran de les seves experiències i observacions en viatges, l'autor ens ofereix un seguit de teories des d'un vessant psicològic, de com ens comportem davant de certes situacions, sempre dins del tema central de l'estalvi.

Qui sap si un d’aquests joves, ja premiats en d’altres concursos com la Marta Font o el Xavier Ribert seran els nostres futurs Villaró o Gálvez, temps al temps. De moment recomanar aquestes dues lectures guanyadores “No baixis a la -1” i “Veure-hi massa lluny”, les dues amb un element comú en el gènere del conte de terror, saltar-se les prohibicions i quedar a l’espera de les conseqüències i  ambdues amb un tancament final molt ben aconseguit.

En la categoria d’adults es fa difícil fer recomanacions, però en farem cinc,  ara que no ens sent ningú. Els premiats, “El Sr. Rius” d’Albert Ruiz, obra guanyadora, realment no és un relat de terror, és una paròdia ocurrent i enginyosa d’un bon plec de pel·lícules del gènere fetes venir a mida per elaborar el retrat d’una família poc comú i tot i el mestratge del conte, encara aconsegueix al final del mateix posar la cirereta i fer-nos-ho passar més bé.

Tampoc us perdeu el segon premi de Manel Gibert “Transició” , a banda de que passareu angoixa al llegir-lo i aquí és on tot el jurat estava d’acord amb que s’ha de destacar quan realment la història t’emporta cap a contorns i límits tan ben descrits i reals, com per la riquesa del vocabulari que fa servir. Gaudiu d’aquesta prosa poètica amb calma, assaborint cada mot.

L’accèssit “Desig” de Mònica Bordas conté elements originals i un ritme que us el farà llegir de pressa i després l’assaborireu, com els bons vins i l’efecte retronasal.

A part dels mencionats, a “Bona nit” i “Vull dormir amb tu” els protagonistes són nens i només aquest fet i els bons desenvolupaments de les històries fan que patim de valent.

Bona lectura i si mai us animeu a participar amb algun relat no ho dubteu, ja sabeu; com més serem més por passarem!

La visualització de la Lluna i dels planetes va acompanyada de les explicacions de com es va formar el nostre satèl·lit, de per què sempre en veiem la mateixa cara i, sobretot, de qualsevol pregunta que es realitzi a l'especialista.

A Encamp, el taller tindrà lloc el dimarts 20 d’octubre a les nou del vespre al Prat Gran d’Encamp, amb una durada d’una hora i mitja aproximadament. Tanmateix, el taller es repetirà el dimecres 21 d’octubre a peu de pistes, al Pas de la Casa. En aquesta ocasió, es faran dues observacions; la primera, destinada a un públic escolar, serà del sol i es farà a les dotze del migdia, i la segona, a les nou de la nit.

Les places són il·limitades i l'activitat és gratuïta. L'activitat està pensada per a un públic familiar, ja que l’observació dels astres té molt bona acollida entre els infants.

En aquesta edició, que tindrà lloc a les biblioteques comunals, comptarem amb una categoria d’infants fins a 14 anys, que jugaran a partir de les sis de la tarda, i amb una categoria d’adults a partir de 15 anys, que començaran a competir a partir de les vuit del vespre.

La inscripció, que és gratuïta, està limitada a un màxim de 50 participants per vila i categoria i s’ha de formalitzar a les biblioteques comunals.

Pel que fa al reglament, se seguirà el vigent de la Federació Catalana de Scrabble. D’altra banda, segons el nombre de participants que hi hagi inscrits, es jugaran partides contra un, dos o tres oponents.

En relació als premis, que es donaran el mateix dia del campionat, els guanyadors de cada vila de la categoria d’adults s’emportaran un IPAD mini per al primer classificat i un joc d’Scrabble per al segon. Pel que fa als infants, el primer classificat s’emportarà un Ipod i el segon un joc d’Scrabble.

A més, els dies 23 i 24 d’octubre se sortejaran entrades culturals i altres premis sorpresa gràcies a la col·laboració de la Xarxa de Biblioteques d’Andorra.

En aquest cas Josep Maria Esquirol, professor de filosofia de la Universitat de Barcelona, ens acosta en el seu llibre a una filosofia de la quotidianitat. Toca la majoria de temes que ens podem plantejar, la casa o llar com a lloc on vivim, les relacions humanes, la malaltia, la resistència davant les adversitats, les formes de llenguatge que utilitzem... i sempre amb un llenguatge planer que fuig d’academicismes i que tothom pot entendre. En les qüestions plantejades sovint ens hi veiem reflectits perquè qui més qui menys s’ha preguntat el mateix. Més profundament, en tot el conjunt de l’obra es dóna importància al gest quotidià enfront de les demandes d’èxit personal que ens exigeix la societat. I sobretot en aquesta intimitat enalteix el fet de cuidar-se un mateix. És interessant que de cada qüestió dóna alguna ressenya de pensadors i escriptors des de l’antiguitat al segle XX, que ja hi ha reflexionat abans i quin punt de vista tenien.

Us en presentem un fragment:

“Evitem buscar sempre lo extraordinari, admirem-nos d’allò simple i planer i aprenem a apreciar-ho perquè, des de cert punt de vista és el més sublim de tot. Heus ací la lliçó. La tenim a l’abast de la mà i, potser per això sigui paradoxalment una de les més difícils”

Una lectura que s’ha de prendre en petites dosis per copsar bé el que ens vol dir l’autor, però que no es fa gens feixuga, ja que el llibre és molt breu, només 176 pàgines de pura saviesa.

El cap de la Biblioteca d’Encamp, Alfons Codina, ha indicat que la previsió per a final d’any és tancar amb un nombre de documents deixats molt superior al registrat l’any 2014. Codina ha explicat que l’actualització continuada dels llibres que s’ofereixen, sobretot novetats en novel·la catalana, castellana i francesa, contes i DVD, així com dels còmics i altres temàtiques més especialitzades, com les guies de viatge, han promogut aquest increment.

El mateix responsable de biblioteques ha posat en relleu la tasca del personal en la difusió de les novetats i l'increment del nombre d’expositors ha fet augmentar el nombre de préstecs. A més, hi ha contribuït el canvi en la normativa que ha incrementat de 3 a 8 el nombre de documents prestats per usuari. “Molta gent que agafava 3 pel·lícules per al cap de setmana ara n’agafen més i algun llibre”, ha indicat Codina.

Un dia a la setmana tindran lloc activitats adreçades als infants, que podran realitzar tallers, contacontes, jocs i gimcanes.

Tanmateix, us recordem que l’horari de la Biblioteca Comunal d’Encamp des del 29 de juny fins al 7 de setembre, ambdós inclosos, serà de 10 a 13 hores  i de 16 a 19 hores. Els dissabtes la biblioteca estarà tancada.

Strappo

Quan una persona escriu una novel·la i surt a la televisió, automàticament és mediàtica. Aquesta etiqueta, sovint pejorativa, pot restar per sempre més, o que a mesura d’anar aprenent ofici, l’escriptor esdevingui més important que el personatge televisiu. Aquest és el cas del protagonista d’avui, Martí Gironell.

No estem parlant d’un autor de grans figures retòriques, però sí d’un escriptor proper, que amb el temps va polint i depurant la seva tècnica. Amb un llenguatge planer ens porta on vol, en aquest cas als Pirineus en el context de l’espoli que es va realitzar a les esglésies romàniques pirinenques a principis del segle XX. Hi trobem els noms reals dels personatges que van fer de mitjancers perquè part dels murals romànics ara siguin en grans museus d’Estats Units i també els que van permetre que alguns retaules es quedessin a Catalunya. Com que l’acció passa al Pallars, l’autor aprofita per incorporar-hi receptes culinàries de plats locals, llegendes, entre les quals hi apareixen els menairons, i tota mena d’expressions del llenguatge popular d’aquelles terres.

Strappo, (estirada en italià) indica el nom de la tècnica, aplicada pels germans Stefanoni, també protagonistes del llibre, que serveix per retirar la pintura al fresc de les parets i impregnar-la en tela sense fer-la malbé.

El llibre, parlant de l’objecte en si, és una edició molt cuidada, la coberta té relleu i al principi de cada capítol hi ha una il·lustració en color provinent de les pintures murals de Santa Maria de Mur, escenari on passa quasi tota l’acció de la novel·la.

Vam tenir l’oportunitat de gaudir de la presentació d’aquest llibre a l’església de Santa Coloma d’Andorra la Vella, quin millor marc per parlar de les vicissituds de la creació d’aquesta molt bona novel·la, i clar exemple de l’espoli que comentava, doncs els seus frescos van estar quasi 80 anys en un museu de Berlín i foren comprats el 2007 de nou pel Govern d’Andorra.

La recomanació per a nens

Coincidència o connexió còsmica, aquest mateix abril i quasi presentat al mateix temps, a Andorra es va publicar el conte “Els germans Stefanoni”, de Marta Lopez Carvalho, arran de la iniciativa de la Universitat d’Andorra de difondre el millor treball del programa “Pinta’m un conte” que realitzen els alumnes de segon de Ciències de l’Educació. Els contes dels  estudiants han de comptar com a requisits que puguin ésser recursos didàctics i que ajudin els infants a conèixer la nostra història i estimar el patrimoni. En aquest cas, l’autora ens trasllada l’espoli a l’actualitat i ho transforma en un robatori dels frescs de l’església de Santa Coloma perpetrat pels germans Stefanoni, i tot i acabar en final feliç, ja que les pintures tornen a ser incorporades al seu lloc original, aconsegueix sobradament el propòsit de conscienciar els infants perquè estimin les arrels andorranes.

L'obra és una introducció a la història dels mites, llegendes, creences i fets de bruixeria i màgia a Andorra, i de les persecucions de bruixes i bruixots, en el marc comú del Pirineu i amb algun referent internacional i està escrit a partir de l'anàlisi de processos reals dels segles XVI i XVII.

La xerrada tindrà lloc el pròxim 10 de juny a les 20.15 hores a la Biblioteca Comunal d’Encamp.

El llibre consta de tres parts ben diferenciades.  El primer apartat ens porta a mode introductori i també didàctic a conèixer l’origen i la formació dels cognoms passant per diferents èpoques històriques, la procedència de cognoms a partir de noms de casa, de llocs, de sobrenoms a partir de característiques físiques o de noms provinents de l’entorn natural o dels oficis i també d’àlies.

El corpus central de l’obra, més de dues-centes pàgines, recull en ordre alfabètic tots els cognoms trobats abans del Concili de Trento (1545-1563). Dins de cada cognom detalla l’etimologia i la data en què apareix citat per primera vegada a les fonts documentals, i l’evolució humana de les persones que porten aquest cognom fins a principis del segle XVI. Si el cognom també és nom de casa o de lloc, l’autor ens informa de les seves aparicions a les fonts bibliogràfiques.

El llibre està il·lustrat amb fotografies en blanc i negre procedents de l’Arxiu Nacional d’Andorra, que reflecteixen com era Andorra a la primera meitat del segle XX.

L’últim apartat del llibre està dedicat a la transcripció d’arxius consultats, a la bibliografia i arxius consultats, i als índexs de persones i la seva font arxivística. La majoria de dades de les persones investigades provenen del Tribunal de Corts, però la feina ingent d’Albert Pujal l’ha portat a consultar des de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, passant per arxius comunals i parroquials, fins a l’Arxiu de les Set Claus, entre d’altres.

A més, el mateix dia a les sis de la tarda, Gina Martí oferirà a la biblioteca un contacontes infantil per a nens i nenes de 7 a 11 anys sobre l’Origen del vi, en què explicarà històries que ens ensenyaran com s’elabora el vi, com és l’ofici del vinicultor o com és la festa de la verema, i delectarà els infants amb jocs de paraules, cançons populars i endevinalles relacionades amb la tradició del cultiu de la vinya dins del nostre context cultural.

Amb aquestes activitats, la Biblioteca Comunal d’Encamp pretén difondre la cultura del vi com a tradició popular vinculada al nostre territori des d’una perspectiva divertida i d’aprenentatge.

Ambdues activitats són gratuïtes. En el cas dels Mots Embriacs és limitada per a 25 persones i les  inscripcions s’han de formalitzar a la Biblioteca Comunal d’Encamp, al telèfon 732 704.

També basada en fets reals, malauradament, sobresurt l’experiència amb la malaltia narrada literàriament. Aquí trobem un molt jove escriptor, ja consagrat, Paolo Giordano, amb Negre i Plata, i a casa nostra Flaixos de llum blanca de Pilar Burgués, també amb un llibre que ens deixa corpresos.

L’amor sempre hi és present, des dels autors més venuts a França com Marc Lévy Elle et lui o a Catalunya amb Xavier Bosch que s’endinsa en una història romàntica per primer cop, Algú com tu, que acaba de guanyar el premi Ramon Llull.

Amb ja una mica de recorregut des de la seva publicació, no vull deixar de recomanar els  cinc contes de Teresa Colom, La senyoreta Keaton i altres bèsties amb grans dosis d’imaginació i originalitat melancòliques i d’ambientació gòtica i Res no és Real de David Gálvez, que recrea un món a l’estil “big brother” que tot i ser de ficció s’assembla sospitosament al nostre.

Pel que fa als adolescents, segueixen triomfant les sagues, i l’amor. Així, és èxit de vendes sobretot a les llibreries franceses la sèrie AFTER, composta per quatre volums, que podríem resumir com bona noia coneix noi de mala vida i...

Per als nens, escombrem cap a casa i recomanem La Molly visita Andorra: el tresor de Carlemany de la ja coneguda sèrie Molly, i Cirkótico y el enigma de la hechicera, més difícil d’aconseguir, perquè està fet a Argentina, tot i que us el podeu baixar en format electrònic des d’Amazon. Llibres que agradaran als petits perquè les seves històries passen a Andorra i la de Cirkótico a Encamp, concretament a Les Bons.

Aquesta és la quarta edició d’aquest acte, organitzat en col·laboració entre el la Biblioteca Comunal d'Encamp, el Servei de Política Lingüística i la Biblioteca Pública del Govern.

Pel que fa a les categories estaran distribuïdes de la manera següent: benjamí, de 5 a 6 anys; aleví, de 7 a 10 anys; infantil, d’11 a 14 anys; juvenil de 15 a 17 anys i adults a partir dels 18 anys.

Cada participant només pot entregar un sol disseny de creació pròpia i original, i les mides han de ser de 20x5 centímetres. Al disseny s’hi hauran d’incloure les dades personals.

Els punts s’hauran de lliurar abans del dia 23 d’abril a les 20 hores a qualsevol de les biblioteques comunals de la parròquia d’Encamp. El lliurament de premis es farà el 5 de maig, a les sis i mitja de la tarda, a la biblioteca del Pas de la Casa i el 6 de maig, a les sis, a la biblioteca d’Encamp.

Els guanyadors de cada categoria tindran el punt de llibre imprès i un lot de llibres. Tots els dissenys presentats estaran exposats a les biblioteques comunals.

Els mesos de major afluència a Encamp han estat l’octubre, amb 2.528 persones, i el novembre, amb 2.479 visites, i els de menor incidència entre els usuaris han estat el juliol i l’agost amb uns 470 usuaris cada mes. Al Pas la incidència és més nombrosa el mes de desembre, amb 786 visites, i al gener, amb 695 usuaris, i els de menor incidència tornen a ser els mesos de juliol i agost, amb un centenar de visitants per mes.

A Encamp, els préstecs s'han incrementat arribant als 5.215 documents dels quals 3.593 són llibres, i 1.059 DVD. Entre els títols més demanats pels infants destaquen els còmics de Gerónimo Stilton en anglès i català, seguits de DVD de temàtica juvenil. Pel que fa a les sales d’adults, una de les autores més llegides és Sara Lark.

Per la seva banda, els préstecs al Pas de la Casa han arribat als 300, sent els títols més demanats per adults El nuevo francés sin esfuerzo (llibre + CD), La magia de Rhonda Byrne o la trilogia de Haruki Murakami en francès. En quant als infants, els més llegits són els còmics de Bola de Drac i del Detectiu Conan, i la pel·lícula d’Encantada.

A més, l’espai d’ordinadors de la biblioteca encampadana ha vist incrementat el seu ús arribant a 2.057 infants i 1.451 adults.

Per la seva part, la consellera de Cultura, Olga Moreno, s’ha mostrat molt satisfeta de l’increment d’usuaris recordant la bona feina que s’està fent des de les dues biblioteques. A més, ha assegurat que els usuaris aprecien molt el servei i ha indicat que les xifres encoratgen a seguir potenciant les activitats que s’hi realitzen.

Després d'explicar-nos les seves experiències com a esportista d'élit, els participants a la xerrada podran fer un torn de preguntes a l'esportista.

Altres temes que es tractaran seran el cant de la Sibil·la i la seva importància en la cultura algueresa i catalana, declarat patrimoni immaterial de la Unesco, i el sistema ‘Museal integrat de l’Alguer’, una xarxa ciutadana per a la promoció de l’art i de la identitat cultural de la ciutat.

Els assistents a la xerrada seran Giovanni Salvatore Mulas, director del sector cultural del Comune de l’Alguer, Giuseppe Calaresu, instructor de cultura i responsable del departament de Política Lingüística de l’Alguer i Pietro Alfonso, instructor de cultura i president de la fundació META, l’òrgan municipal de promoció turística.

Aquesta xerrada s’emmarca dins dels actes de la trobada que commemorarà el desè aniversari de l'agermanament d’Encamp amb l’Alguer, els 20 anys amb Mojácar i els 45 amb Rouillac entre els dies 8 i 10 de novembre.

El II Campionat de Scrabble en català se celebrarà a Encamp en el marc del Dia Internacional de les Biblioteques, i hi podrà participar qualsevol persona resident al Principat.

Aquest campionat es va celebrar per primera vegada l’any 2012 i aquest any s’ha creat una nova categoria per als menors de 14 anys de manera que tothom hi pugui participar. El límit de places, però, és de 50, i la inscripció estarà oberta fins al proper 23 d’octubre.

Les partides, que es jugaran seguint el reglament de la Federació Catalana de Scrabble començaran a les 18.00 hores per a la categoria infantil i a les 20.00 hores per a la categoria adulta.

El mateix dia del campionat tindrà lloc el repartiment de premis als guanyadors, que seran aquells que hagin obtingut una puntuació final més alta.