Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Maria Barbal comparteix el seu procés narratiu a Encamp

Una quinzena de persones no s'han volgut perdre la cita amb l'escriptora catalana.
Maria Barbal comparteix el seu procés narratiu a Encamp.

La biblioteca d'Encamp ha acollit aquest dimarts la presentació del llibre 'A l'amic escocès'. Un acte on hi ha estat present Maria Barbal, escriptora i autora de l'obra i diverses autoritats, com és el cas d'Esther París, cònsol menor d'Encamp. Barbal ha aprofitat l'esdeveniment per explicar quines van ser les raons per les quals va decidir dedicar-se al món de la literatura, descrivint el seu impuls com "una experiència dolorosa que ha estat heretada", referint-se en aquest cas a les desgràcies que van viure familiars seus durant la Guerra Civil, un fet que si no hagués succeït, tal com ha recalcat Barbal, "probablement ara no seria escriptora". A més, Barbal ha explicat al públic assistent quin és el seu procés narratiu, com construeix les trames, els personatges, i com va evolucionant la història a través de preguntes que sempre troben una resposta.

'A l'amic escocès' transporta el lector al Pallars, punt de partida de la novel·la i també lloc d'origen de l'escriptora. El llibre narra una història d'amistat entre un jove pallarès, Benet Enrich, nascut el 1913 i en George, un escocès que s'apunta a les brigades internacionals, ja que comparteix ideals comunistes.

"Escriure novel·les en català és una tasca complicada", ha explicat Barbal, fent al·lusió a la dificultat de difusió existent. Barbal ha recalcat que sovint els llibres escrits en castellà comparteixen estanteria amb la literatura catalana, fent que aquestes últimes caiguin en l'oblit "més absolut" i en conseqüència "desapareguin de les llibreries". Barbal ha destacat també la valentia dels escriptors que avui dia segueixen dedicant-se a la literatura catalana, descrivint-los com a autors que malgrat que les dificultats "tenen una energia molt gran i amb molta diversitat narrativa".

Barbal, a banda d'escriptora, és professora d'ensenyament secundari. Es va donar a conèixer el 1985 amb la novel·la 'Pedra de tartera', guardonada amb els premis Joaquim Ruyra i Joan Creixells, que es va convertir en una fita de la narrativa catalana dels vuitanta. Amb les seves novel·les posteriors, 'Mel i metzines' i 'Càmfora', va obtenir els premis Crítica Serra d'Or i el Nacional de Literatura.