Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Es troben 3 forns d’explotació aurífera a l’Orri d’Encenrera

Des del 2014 s’està treballant amb l’excavació de l’Orri d’Encenrera (Pessons). El Comú d’Encamp va iniciar els treballs amb la voluntat de potenciar el turisme cultural i promocionar el patrimoni cultural de la parròquia. Avui en dia es pot visitar l’Orri de Cubil situat als Cortals i es treballa per crear la ruta dels orris.
Es troben 3 forns d’explotació aurífera a l’Orri d’Encenrera.

El 2014 es van començar a fer uns petits sondejos per esbrinar què hi havia a la zona de l’Orri d’Encenrera, explica l’arqueòleg i director de l’excavació de l’empresa Actium, Josep Font. Tot i així, l’excavació amb extensió va començar el 2015 i aquest estiu han fet una segona campanya d’excavació, que ha servit per descobrir la seqüència d’ocupació de l’orri, així com per detectar que hi havia tres forns d’explotació aurífera.

Els arqueòlegs que treballen en l’excavació asseguren que no tenien cap indici que els indiqués que previ a l’ocupació ramadera hi haguessin establiments del segle IV, V o VI i que amb molta probabilitat es dedicaven a l’explotació aurífera (or). Així, Font explica “tots els indicadors ens ho confirmen i cap ens diu el contrari”. Aquests forns servien per torrar la mena aurífera del conjunt de roques que contenien l’or, el torraven per treure els sulfurs i, un cop era més visible, el posaven a l’aigua per treure les partícules d’or. Aquest és un fet “extraordinari i únic”, explica l’arqueòleg, ja que “no tenim cap evidencia en tot Europa d’època romana que s’hagi excavat i trobat una zona on produïssin or”. Fins ara, es coneixen moltes mines i galeries, però el lloc on feien la torrefacció encara no s’havia trobat enlloc.

Els forns que s’han identificat són d’1,30 m de diàmetre i tenen una boca d’un metre d’amplada i per això són “inaudits”, explica Font. Els forns metal·lúrgics són forns que tenen la boca molt petita perquè són de fusió però, en aquest cas, com que és per torrar, els hi calia una boca més ampla. Els professionals asseguren que la mena estava molt a prop però encara no se sap on estava exactament.

El jaciment ocupa un espai d’entre 1.500 i 2.000 metres quadrats i es calcula que com a mínim hi havia tres cabanes. Una que es va utilitzar del segle XIV fins al XVI, una segona que va estar ocupada entre el XVII al XVIII i una tercera que l’utilitzaven per a l’explotació de la ramaderia bovina, que va ser visible fins al segle XIV.

D’altra banda, també s’ha identificat una munyidora, construïda a finals del segle XVI. Una part és nova i la part de la paret està construïda sobre un mur d’època romana. A més, hi ha una altra estructura a l’altra banda del riu, han fet un sondeig i es tracta de dos parets. No hi ha cap capa que els indiqui que es va fer servir com a munyidora.

Les tasques han estat “complicades”, explica Font, a causa de la ubicació de la zona on s’ha estat realitzant l’estudi. El fet que el lloc sigui en alta muntanya fa que els professionals hagin de veure en poc més de 10 o 15 cm de sediment; en canvi, en treballs d’arqueologia urbana, la sedimentació s’ha anat acumulant entre un i dos metres i és molt més fàcil distingir les capes.

Pel que fa a les peces i eines, s’han trobat restes com 250 fragments de ceràmica, 100 fragments de metall, pedres d’esmolar, una moneda del 1813, una bala de plom i, recentment, un ganivet en perfecte estat de conservació.